Les 15 aparicions marianes reconegudes per l’Església

Les primeres notícies històricament verificades d’una aparició es remunten a Gregori de Nyssa (335 392), que explica la visió de la Verge que va tenir un altre bisbe grec, Gregori el Meravellós, el 231. Però la tradició ens porta fins i tot més enllà en el temps. El santuari del Pilar de Saragossa, per exemple, s’hauria originat a partir d’una aparició de la qual va ser protagonista l’apòstol Jaume, evangelitzador d’Espanya, l’any 40. Un dels més grans experts vius, l’abbé René Laurentin, en el seu monumental Diccionari de les aparicions de la Santíssima Mare de Déu, publicada en italià el 2010, ha recollit més de dues mil intervencions extraordinàries de la Mare de Déu des dels inicis del cristianisme fins als nostres dies.

Una història massa complexa, en què destaquen les quinze aparicions –un nombre molt reduït– que han rebut el reconeixement oficial per part de l’Església. Val la pena enumerar-los (a sota del lloc, els anys en què es van produir i el nom dels protagonistes): Laus (França) 1664-1718, Benôite Rencurel;
Roma 1842, Alfonso Ratisbonne; La Salette (França) 1846, Massimino Giraud i Melania Calvat; Lourdes (França) 1858, Bernadette Soubirous; Champion (Usa) 1859, Adele Brise;
Pontmain (França) 1871, Eugène i Joseph Barbedette, François Richer i Jeanne Lebossé; Gietrzwald (Polònia) 1877, Justine Szafrynska i Barbara Samulowska; Knock (Irlanda) 1879, Margaret Beirne i diverses persones; Fàtima (Portugal) 1917, Lucia Dos Santos, Francesco i Giacinta Marto; Beauraing (Bèlgica) 1932, Fernande, Gilberte i Albert Voisin, Andrée i Gilberte Degeimbre; Banneux
(Bèlgica) 1933, Mariette Béco; Amsterdam (Holanda) 1945-1959, Ida Peerdemann; Akita (Japó) 1973-1981, Agnes Sasagawa;
Betania (Veneçuela) 1976-1988, Maria Esperanza Medano; Kibeho
(Rwanda) 1981-1986, Alphonsine Mumereke, Nathalie Ukamazimpaka i Marie-Claire Mukangango.

Però, què significa el reconeixement oficial? "Vol dir que l'Església s'ha expressat favorablement mitjançant decrets", explica el mariòleg Antonino Grasso, professor de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catània, autor el 2012 de Per què apareix la Madonna? Comprendre les aparicions marianes (Editrice Ancilla). "Segons les normes dictades per la Congregació per a la Doctrina de la Fe el 1978 -continua Grasso-, l'Església demana al bisbe que examine els fets, amb una anàlisi exacta confiada a una comissió d'experts, després de la qual cosa l'ordinari diocesà sempre expressa un pronunciament. Depenent de la particularitat de l'aparició i de les seves "recaigudes", també pot fer-hi front una conferència episcopal o la Santa Seu ”.

Hi ha tres judicis possibles: negatius (constat de non supernaturali-tate),
'wait-and-see' (no constat de supernaturalitate, encara que aquesta fórmula no s'esmenta a la legislació de 1978), positiu (constat de supernaturalite).

"Un cas de pronunciament negatiu -diu Grasso- és el que es va produir el març passat, quan l'arquebisbe de Brindisi-Ostuni va ignorar les aparicions en què un jove local, Mario D'Ignazio, va dir que era el protagonista".

El mariòleg també recorda la possibilitat d'una situació "intermèdia", en què un bisbe no es pronuncia oficialment sobre les aparicions, però reconeix la "bondat" de la devoció que desperten i autoritza el culte: "A Belpasso, arxidiòcesi de Catània, la Verge hauria aparegut del 1981 al 1986. L’any 2000 l’arquebisbe va elevar el lloc a un santuari diocesà i el seu successor també hi va cada any, en l’aniversari de les aparicions ».

Finalment, no s'ha d'oblidar que hi ha dues aparicions de fet reconegudes: «La primera és la de Guadalupe a Mèxic. No hi havia cap decret oficial, però el bisbe d’aquella època va fer construir una capella on havia demanat la Mare de Déu i el vident Juan Diego fou canonitzat. A continuació, el cas de Santa Catalina Labouré a París: només hi havia una carta pastoral del bisbe que autoritzava l’ús de la medalla miraculosa, no el seu decret, perquè Sor Catalana no volia ser reconeguda, ni tan sols per la comissió d’investigació, per les preguntes de les quals ell va respondre només a través del confessor ».