Les Aparicions a Padre Pio i les ànimes del Purgatori

Les aparicions van començar a una edat primerenca. El petit Francesco no en parlava perquè creia que eren coses que passaven a totes les ànimes. Les aparicions eren d'Àngels, de Sants, de Jesús, de Nostra Senyora, però de vegades, també de dimonis. Els darrers dies de desembre de 1902, mentre meditava sobre la seva vocació, Francesc va tenir una visió. Així ho va descriure, uns quants anys més tard, al seu confessor (a la carta fa servir la tercera persona): “Francis va veure al seu costat un home majestuós de rara bellesa, brillant com el sol, que el va agafar de la mà i el va animar amb la precisa invitació: "Vine amb mi perquè és millor per a tu lluitar com un guerrer valent". Va ser conduït en un camp molt ampli, entre una multitud d'homes dividits en dos grups: d'una banda homes de cara preciós i coberts de túnica blanca, blanca com la neu, de l'altra homes d'aspecte horrible i vestits de FOTO1. .jpg (3604 bytes) vestits negres amb l'aparença d'ombres fosques. El jove, col·locat entre aquelles dues ales d'espectadors, va veure venir cap a ell un home d'una alçada incommensurable, per tocar els núvols amb el front, amb una cara horrible. El personatge brillant que tenia al seu costat el va instar a lluitar amb el personatge monstruós. Francesco va suplicar estalviar-se de la fúria de l'estrany personatge, però el lluminós no va acceptar: "Tota la teva resistència és vana, amb això és millor lluitar". Coratge, entra a la lluita amb confiança, avança amb valentia que seré oprimit per tu; T'ajudaré i no permetré que t'enderroqui”. La baralla va ser acceptada i va resultar terrible. Amb l'ajuda del personatge lluminós sempre a prop, Francesco va tenir els malls i va guanyar. El personatge monstruós, obligat a fugir, arrossegava darrere aquella gran multitud d'homes d'aspecte horrible, entre crits, malediccions i crits per atordir. L'altra multitud d'homes d'aspecte molt vague, llançaven veus d'aplaudiments i elogis cap a aquell que havia assistit al pobre Francesc, en una batalla tan amarga. El personatge esplèndid i lluminós més que el sol va col·locar una corona d'una bellesa molt rara sobre el cap del victoriós Francesc, que seria inútil descriure-la. La corona va ser immediatament retirada per la bona persona que va concretar: “Una altra de més bonica et guardo reservada. Si saps lluitar amb aquell personatge amb el qual acabes de lluitar. Sempre tornarà a l'assalt...; lluita com un valent i no dubtis de la meva ajuda... no tinguis por del seu assetjament, no tinguis por de la seva formidable presència... Estaré a prop teu, t'ajudaré sempre, perquè el puguis postrar”. Aquesta visió va ser seguida per veritables enfrontaments amb el maligne. De fet, el Pare Pio va sostenir nombroses batalles contra l'"enemic de les ànimes" al llarg de la seva vida, amb la intenció d'arrabassar les ànimes dels llaços de Satanàs.

Un vespre, Padre Pio va estar descansat en una habitació de la planta baixa del convent, que s’utilitzava com a casa d’hostes. Estava sol i feia poc que s’estenia al bressol quan de sobte va aparèixer un home embolicat en una roda de mantell negre. Padre Pio, sorprès, aixecant-se, va preguntar a l'home qui era i què volia. El foraster va respondre que era una ànima del Purgatori. "Sóc Pietro Di Mauro. Vaig morir en un incendi, el 18 de setembre de 1908, en aquest convent utilitzat, després de l’expropiació de béns eclesiàstics, com a hospici per a gent gran. Vaig morir a les flames, al meu matalàs de palla, sorprès en la meva son, just a aquesta habitació. Venc del Purgatori: el Senyor m'ha permès venir a demanar-vos que apliqueu la vostra santa missa al matí. Gràcies a aquesta missa podré entrar al cel ”. Padre Pio va assegurar que aplicaria la seva missa ... però aquí teniu les paraules de Padre Pio: "Jo, volia acompanyar-lo fins a la porta del convent. Em vaig adonar plenament que només havia parlat amb un difunt quan vaig sortir al pati de l’església, l’home que estava al meu costat va desaparèixer de sobte ". Haig de confessar que vaig tornar al convent una mica espantat. Al pare Paolino da Casacalenda, superior del convent, al qual la meva agitació no havia escapat, li vaig demanar permís per celebrar la missa en sufragi d’aquella ànima, després, per descomptat, d’haver-li explicat què havia passat ”. Pocs dies després, el pare Paolino, intrigat, va voler fer algunes comprovacions. dirigint-se al registre del municipi de San Giovanni Rotondo, va sol·licitar i va obtenir permís per consultar el registre del difunt l'any 1908. La història de Padre Pio corresponia a la veritat. Al registre relatiu a les morts del mes de setembre, el pare Paolino va fer un seguiment del nom, cognom i motiu de la mort: "El 18 de setembre de 1908, Pietro di Mauro va morir a l'incendi de l'hospici, era Nicola".