Les aparicions de Medjugorje: una experiència profunda d’oració i simplicitat
La pregunta es va dirigir al pare Stefano de Fiores, un dels mariòlegs italians més coneguts i autoritaris. En general, de manera breu, puc dir-ho: quan es segueixen aparicions sobre les quals ja s’ha pronunciat l’Església, segurament es recorre un camí segur. Després d’un discerniment, els papes sovint van donar un exemple de devoció, com va passar amb Pau VI pelegrí a Fàtima el 1967 i sobretot amb Joan Pau II que va anar de pelegrinatge als principals santuaris marians del món.
De fet, un cop acceptades les aparicions per l’Església, les donem la benvinguda com a signe de Déu en el nostre temps. Tanmateix, sempre s’han de remuntar a l’Evangeli de Jesús, que és la Revelació fonamental i normativa per a totes les altres manifestacions. Tot i això, les aparicions ens ajuden. Ajuden no tant a il·luminar el passat, sinó a preparar l’Església per als temps futurs, de manera que el futur no el trobi sense preparar-se.
Hem de ser més conscients de les dificultats de l’Església en el pas del temps i sempre implicats en la lluita entre el bé i el mal. No es pot deixar sense l'ajut de l'altura, perquè com més avancem més progressen els fills de les tenebres, que perfeccionen les seves astúcies i estratègies fins que arriba l'anticrist. Com va predir sant Lluís Marie de Montfort i va llançar un crit a Déu en la pregària ardent, els darrers temps veuran com una nova Pentecosta, una efusió abundant de l’Esperit Sant sobre els sacerdots i els laics, que produirà dos efectes: la santedat, inspirada en la muntanya santa que és Maria, i un zel apostòlic que conduirà a l’evangelització del món.
Les aparicions de la Mare de Déu dels darrers temps tenen com a objectiu aquests objectius: provocar la conversió a Crist mitjançant la consagració al Cor Immaculat de Maria. Per tant, podem veure les aparicions com a signes profètics que vénen des de dalt per preparar-nos per al futur.
Tanmateix, abans de parlar de l’Església, què hem de fer? Què pensar dels milers d'aparicions a Medjugorje? Crec que sempre s’ha de condemnar la passivitat: no és bo ignorar les aparicions, no fer res. Pau convida els cristians a discernir, a aferrar-se al que és bo i a rebutjar el que és dolent. Les persones s’han de fer una idea per desenvolupar una convicció segons l’experiència feta in situ o el contacte amb els visionaris. Certament, ningú no pot negar que a Medjugorje hi ha una profunda experiència d’oració, pobresa, senzillesa i que molts cristians distants o distrets han escoltat una crida a la conversió i a una autèntica vida cristiana. Per a molts Medjugorje representa una preevangelització i una manera de trobar el camí correcte. Quan es tracta d’experiències, no es poden negar.