Les cinc curacions que rep amb la santa comunió

"Si la gent entengués el valor d'una missa, hi hauria una multitud a la porta de les esglésies per poder entrar!". Sant Pio de Pietrelcina
Jesús va dir: «He vingut per als malalts, no pels sans. No són els sans els que necessiten un metge, sinó els malalts ”.
Sempre que ens acostem a la missa com a persones malaltes, com a persones que necessiten CURACIÓ, rebem la Curació. Tot depèn de la FE amb què participem a la missa.
Per descomptat, si no demano res i participo absentment, és evident que no rebo res. Però si, en canvi, visc i entro al misteri eucarístic, rebo cinc SANES.
A veure què passa durant la missa quan, com a malalt, arribo, m’assec i entro al misteri eucarístic veient el Senyor Jesús, que és present davant meu i viu el seu sacrifici, oferint-se al Pare. A veure com m’implico i com em curo. Es necessita FE i molta ATENCIÓ.
Perquè amb la fe entro a la missa, amb atenció a les meves facultats humanes, a la meva intel·ligència, a la meva bondat, a la meva atenció externa el fa el misteri que celebro i visc.
Aquí teniu les cinc curacions que rebem:
- Amb la Llei penitencial rebo la curació de l’ànima.
- Amb la Litúrgia de la Paraula (Sagrades Escriptures) rebo la curació de la ment.
- Amb l’ofertori, la curació del cor.
- Amb la Pregària eucarística, la curació de la pregària.
- Amb la Sagrada Comunió, la curació de tota malaltia malvada i fins i tot física.

La primera curació, la de l’ànima, que el Senyor ens dóna es troba a la Llei penitencial.
L’acte penitencial, al començament de la missa, és aquell acte pel qual em criden a demanar perdó pels meus pecats. És clar que aquest acte inicial no substitueix Confessió! Si tinc un pecat greu, he d’anar a confessar-me. No puc accedir a la Comunió.
La confessió sacramental emet pecats greus quan he perdut la gràcia. Per tant, per tornar a la gràcia, he de confessar-ho. Però si no tinc consciència en mi dels pecats greus que pugui haver comès, si no he comès pecats mortals, encara tinc la consciència de necessitar perdó, és a dir, al començament de la missa tinc les meves limitacions, les meves debilitats a la mà. , les meves malalties espirituals petites o greus.
Qui de vosaltres mai no està sotmès a aquestes debilitats, a aquestes passions: a la ràbia, a l’enveja, a la gelosia, a la gola, a les passions de la carn? Qui no coneix aquestes malalties interiors?
Sempre hi sóc, així que, al començament de la Santa Missa, porto aquest paquet meu davant del Senyor, amb el qual tracto cada dia, i demano immediatament que em perdonin tot això, tant que el sacerdot al final de l'acte penitencial, diu aquestes paraules: "Déu Totpoderós tingueu pietat de nosaltres, PERDONEU els nostres pecats ...", llavors el sacerdot demana al Pare, Déu, el perdó dels pecats de l'assemblea.
Una mena d’absolució d’aquesta nostra malaltia espiritual, perquè Jesús va venir al món no només per curar el cos, sinó per guarir l’ànima en primer lloc.
Sabeu aquell famós episodi en què els homes baixen el paralític del terrat de la casa i el porten a Jesús amb l'esperança que aquest Jesús, famós per haver curat tanta gent els dies anteriors, li digui immediatament: "Vet aquí, quin acte de fe heu fet ! Dempeus: et guareixo! " ?
No, Jesús li diu: "Fill, els teus pecats són perdonats". Atura. Es queda allà en silenci i no diu res més. Aquesta és la funció de Crist.
Joan el Baptista ho havia dit poc abans: «Heus aquí l'Anyell de Déu! Aquí hi ha qui treu els pecats del món ”. Això és el que Déu va venir a fer a la terra, Déu al món.
Jesús esborra els pecats amb la seva preciosa Sang.
És important saber que la part inicial de la Santa Missa no és simplement un ritu introductori, de manera que si arribeu tard a la Missa trobareu a faltar aquesta primera curació, l’alliberament de l’ànima.
"Senyor, ara som aquí davant teu i posem tots els nostres pecats al peu d'aquest altar". És una mena de rentat inicial. Si heu d’anar a una festa, intenteu ser guapos, vestits i perfumats. Bé, aquest perfum ens el dóna l’acte penitencial!
Hi ha una bella paràbola a l’Evangeli, tothom menja i n’hi ha una que no té la roba de casament.
Aleshores el Senyor li diu: "Amic, com podries entrar sense vestit de núvia?". Això es queda allà, no sap què dir. I llavors el mestre de la taula diu als criats: "Tireu-lo fora!".
I allà realment ens toca Jesús, que ens diu: “Els teus pecats són perdonats”.
Els signes observats no només seran l'alliberament dels sentiments de culpa amb la consegüent pau interior, sinó també una major força i determinació per atacar els defectes i els hàbits equivocats.