Els èxtasis dels visionaris de Medjugorie són autèntics
Els èxtasis dels visionaris de Medjugorie són autèntics
Parla el professor Lugi Frigerio, el primari que els va estudiar. Els èxtasis dels visionaris de Medjugorje són autèntics. Això és el que sorgeix d’una entrevista inèdita publicada en aquestes hores a www.papaboys.it pel professor Luigi Frigerio, hospital primari de l’Ospedali Riuniti de Bèrgam, de la qual en aquest article publiquem un gran fragment. El professor no entra en el fons, ni en el contingut dels propis èxtasis, però el que es desprèn de les seves declaracions neteja el camp de qualsevol controvèrsia i possible especulació sobre el tema. Tornem, doncs, a parlar de Medjugorje i, en particular, de les aparicions de la Mare de Déu; una de les principals disputes que es fan al respecte és que els visionaris siguin visionaris.
www.papaboys.it és capaç de presentar un vídeo i article exclusiu i inèdit als amics que ens segueixen, a tots els catòlics laics i religiosos, als creients i al món no creient. Aquesta és la notícia: per primera vegada des de l’eina d’Internet s’assabenta que els èxtasis dels visionaris de Medjugorie no són un “frau”, un engany, una simulació. Però això no és tot.
El professor Frigerio parla de la curació extraordinària d’una dona que va tenir lloc a Medjugorje. L’actitud d’aquesta entrevista es nega clamorosament el contingut d’aquesta entrevista: el professor Luigi Frigerio, metge principal, a l’Ospedali Riuniti de Bèrgam, junt amb alguns companys de diverses especialitats, ha realitzat diversos estudis científics sobre visionaris; als micròfons de la nostra corresponsal, Cristina Muscio, dóna plena llum, confirmant l’autenticitat dels èxtasis.
D- El professor Frigerio, al final dels estudis fets sobre els visionaris de Medjugorje, quines conclusions podeu treure? Els èxtasis són autèntics?
A- En primer lloc, no hi ha definició de què és un estat d’èxtasi. Puc informar quins són els resultats de les proves que un equip de doctors de la Universitat de Milà va realitzar als visionaris de Medjugorje que han estat sotmesos a reiterats exàmens per part de diversos especialistes experts en diversos sectors. Hi havia un neuròleg, un psicòleg, un neurofisiòleg, un farmacòleg, un anestesiòleg, un otorinolaringòleg ... Així que al final vam utilitzar instruments científics complexos, però en última instància prou senzills per al que volia ser la nostra investigació. una sèrie d’eines que posaven de manifest en primer lloc la capacitat dels visionaris de sentir dolor abans, durant i després de l’èxtasi, i de nou, mitjançant l’estudi de l’electrodermia, l’avaluació de la condició emocional, abans, durant i després de l’èxtasi i de nou, mitjançant l’estudi dels potencials evocats del tronc i el cervell; vam anar a investigar les vies visuals, les vies acústiques i les vies de "somatoestèsia", és a dir, la sensibilitat de les extremitats i la normalitat de la conducció nerviosa des de la perifèria fins al cervell. En resum, podem dir que, pel que fa a la sensibilitat al dolor, aquesta redueix substancialment fins que gairebé desapareix durant els èxtasis. Mentre que abans d’aquestes manifestacions la sensibilitat al dolor dels visionaris era normal, durant els èxtasis, el llindar del dolor va canviar un 700%, fins que va esdevenir substancialment insensible a qualsevol estímul “nociceptiu”, per exemple mitjançant l’ús d’una font de calor a 50 graus. mitjançant l’ús de l’algòmetre o, per exemple, quan es va fer servir l’estesiòmetre corneal de Bonet, que és una eina que s’utilitza per avaluar la sensibilitat de la còrnia, els vidents durant l’èxtasi van perdre la sensibilitat corneal, és a dir, tocant la ull la parpella ja no es va tancar. Aquesta primera sèrie de proves va poder excloure el frau, l’engany, la simulació. Una altra sèrie de proves va consistir en l'estudi de l'electrodèrmia, és a dir, la sudoració de la pell, que permet llavors transmetre a un dispositiu l'estat emocional de la persona. Nosaltres, hem pogut demostrar substancialment que en el moment de l’èxtasi desapareix la sensibilitat dels visionaris respecte a la circumstància. Si estimulem una persona sobtadament amb un fort soroll, hi ha una variació emocional que reflecteix l’estat neurovegetatiu: la freqüència cardíaca, l’electrodermi, la pressió arterial canvia, totes aquestes coses que van passar abans o després de l’èxtasi. hem pogut demostrar que no es van produir durant el fenomen. Aquesta podria ser la demostració, si acceptem la extranietat a la circumstància com a definició d’èxtasi, un veritable fenomen èxtàtic, en el sentit que el subjecte perd la comunicació amb l’entorn que l’envolta. Això entra en contradicció amb el tercer tipus de proves que vam fer mitjançant una mena d’ordinador que estudiava la sensibilitat somatoestètica, la sensibilitat acústica, ja que mitjançant l’estudi dels potencials evocats del tronc i el cervell vam trobar que les vies nervioses estaven totes obertes, és a dir, aquestes persones eren perfectament vigilants: veuen, senten, perceben, alhora que no reaccionen: com en una mena de compartiment estanc que exclou la seva sensibilitat i les fa incapaços de reaccionar respecte als estímuls que l’envolten. i a més, vam haver d’observar un amargament sensible de la sensibilitat “nociceptiva”, és a dir, aquestes persones en moments d’èxtasi no sentien el dolor.
P - En resum, quina és la vostra conclusió?
A - No hi ha frau, no hi ha engany, no hi ha simulació, en aquells moments d’èxtasi aquestes persones perden la sensibilitat al dolor, perden la sensibilitat a la circumstància, però sabem que no dormen, que no estan. sota anestèsia, que estan perfectament alerta, perquè veuen, escolten, perceben, però no tenen cap relació amb la circumstància, com si la seva atenció fos atret o totalment interessat per un altre estímul, per un "transmissor" que nosaltres ??? hem pogut avaluar, de manera que, al final, des del punt de vista mèdic continua sent inexplicable per a nosaltres.
P: És cert que els visionaris van sortir simultàniament d’èxtasi?
R - Sí, nosaltres també hem observat aquest fenomen però no en profunditat. De fet, aquests estudis van ser fets de manera més detallada per l’equip francès dirigit pel professor Joyex. Ells, a través d’un instrument, fins i tot havien estudiat el “nistagme”, per tant, la capacitat de fixar tots junts un transmissor desconegut per nosaltres, percebut simultàniament per ells i al final d’aquest fenomen, amb una discrepància d’unes poques mil·lèsimes de segon, va demostrar aquesta simultaneïtat.
P - Ens podeu parlar de la curació extraordinària de Diana Basile durant un pelegrinatge a Medjugorje, que va causar una gran sensació?
R. - En aquell moment, treballava als instituts clínics de millora de Milà, havia vist a aquesta senyora molt malalta perquè patia esclerosi múltiple, era essencialment cega i també tenia problemes dermatològics importants. Al cap de pocs mesos, vaig tornar a veure la mateixa persona i vaig poder observar un canvi extraordinari. No vaig estar present quan es va produir aquesta curació, reportada instantàniament, durant un pelegrinatge a Medjugorje, però puc declarar haver conegut aquest tema des del punt de vista mèdic, abans d’aquesta curació, entre altres coses, el diagnòstic d’esclerosi múltiple era diagnosticat per metges molt importants, per un dels equips més famosos d'Itàlia, en aquell moment en el terreny. Al final d’aquesta història, els metges ens trobàvem davant d’una persona completament normal, amb una visió normal, amb la capacitat de caminar, i les persones presents en aquell moment van poder presenciar la instantaneïtat d’aquest canvi. Jo mateix he pogut comprovar aquest canvi de proves elementals.
Font: extreta del lloc web www.papaboys.it