Carta d’un pare a una no filla

Avui vull parlar d’un home
això no es té molt en compte.
Un home que en algun moment
de la seva vida va conèixer una filla
qui no és la seva filla.
Un home que en algun moment de la
la seva vida va conèixer el joc,
ell sabia el somriure
i sense saber com coneixia un amor
qui no ho sabia.
Un home que esperarà al seu nadó
quan torna de l'escola,
un home que no dormirà si la seva filla
no podrà dormir.
Un home que ajudarà la seva petita
estudiar, anar amb bicicleta,
estimar, viure bé.
Un home que quan la seva filla surt
per primera vegada amb el seu xicot
no dormirà tota la nit.
Un home que mai va tenir una filla
però en algun moment de la seva vida
se sent com un pare. Pare per amor,
d’una filla que no sigui la seva filla.
Estimar els vostres fills és lloable i sant,
però estimar els fills dels altres és un acte
que pocs pares aconsegueixen fer.
El 19 de març, dia de Sant Josep,
El dia del pare, vull dedicar-hi un pensament
als pares que estimen els fills dels altres
igual que sant Josep que estimava Jesús
qui no era el seu veritable fill natural.
La meva filla quan creixes
i la vida us posarà a les cordes,
si us sentiu sols, en problemes,
retrocedeix que el teu Pare sempre hi serà
no un pare que sempre estimarà a la seva no filla.

Per a tonja
ESCRIT DE PAOLO TESCIONE
BLOGGER CATHLIC