Carta d’un noi amb discapacitat

Benvolguts amics, vull escriure aquesta carta per explicar-vos la vida d’un noi discapacitat, què som realment i què no sabeu.

Molts de vosaltres, quan fem gestos, diem unes paraules o somriem, esteu contents del que fem. Per descomptat, esteu tots centrats en el nostre físic, en el nostre handicap i, quan de vegades fem alguna cosa diferent per superar-lo, esteu contents de com reaccionem. Aleshores veieu el nostre cos, tenim una força, quelcom misteriós, diví. De la mateixa manera que veieu coses materials a la vida, també us centreu en allò que mostrem.

Tenim una ànima sense pecat, al nostre voltant tenim àngels que ens parlen, emanem una llum divina que només poden albirar aquells que estimen i tenen fe. Quan mireu les nostres malalties físiques, veig les vostres espirituals. Sou ateus, infeliços, materialistes i tot i tenir tot el que sempre busqueu cada dia. Tinc poca cosa, res, però sóc feliç, estimo, crec en Déu i gràcies a mi, als meus patiments, molts de vosaltres en pecat es salvaran dels dolors eterns. En lloc de mirar els nostres cossos, mireu les vostres ànimes, en lloc de notar les nostres malalties físiques, doneu prova dels vostres pecats.

Benvolguts amics, escric aquesta carta per fer-vos entendre que no hem nascut desafortunadament ni per casualitat, però també nosaltres, nens amb discapacitat, tenim una missió divina en aquest món. El bon Senyor ens dóna malalties en el cos per transmetre-vos exemples de l’ànima. No mireu el que és dolent en nosaltres, sinó que preneu un exemple dels nostres somriures, de la nostra ànima, de les nostres oracions, de la providència en Déu, de l’honestedat, de la pau.

Aleshores, l’últim dia de la nostra vida, quan el nostre cos malalt acabi en aquest món, us puc dir que els àngels baixen sobre això per prendre la nostra ànima, al cel hi ha un so de trompetes i una melodia a la glòria, Jesús obre armes i ens espera a la porta del cel, els sants del cel formen un cor a la dreta i a l’esquerra mentre la nostra ànima, triomfant, travessa tot el cel. Benvolgut amic, mentre a la terra veies el mal al meu cos, ara des d’aquí veig el mal a la teva ànima. Ara veig un home que es mou, camina, parla al cos però té un handicap a l’ànima.

Benvolguts amics, us he escrit aquesta carta per dir-vos que no som desafortunats ni diferents, però Déu només ens ha donat una tasca diferent de la vostra. Mentre curem els nostres cossos, donem força, exemple i salvació a les vostres ànimes. No som diferents, som iguals, ens ajudem mútuament i junts realitzem el pla de Déu en aquest món.

Escrit per Paolo Tescione 

Dedicat a l’Anna que avui 25 de desembre deixa aquest món cap al cel