La importància de l’oració: per què i com fer-ho?

L’oració és: aigua viva, amb la qual l’ànima assoleix la set. Totes les persones necessiten orar, més que els arbres que necessiten aigua. Perquè ni els arbres poden donar fruits si no absorbeixen l’aigua per les arrels, ni podem donar els fruits preciosos de la pietat si no ens alimentem de l’oració. Per això, quan ens llevem del llit, hem d’anticipar-nos al sol servint Déu. Quan ens asseiem a taula a dinar i quan ens preparem per al descans, hauríem de pregar a Déu.

O millor dit: cada hora hauríem d’oferir una oració a Déu, recorrent així un camí igual a la durada del dia amb l’ajut de l’oració. Si els dimonis han demanat al Senyor que no els enviï a l’abisme i s’hagi complert la seva petició, quant de temps respondran les oracions dels que estem vestits de Crist. Quan pregem per ser alliberats de la mort intel·ligent (espiritual)? Dediquem-nos, doncs, a la pregària, perquè el seu poder és gran.

L’oració és una de les necessitats bàsiques dels éssers humans que dirigeix ​​devotament l’ànima a Déu. La paraula del cor de l’home amb Déu, una connexió espiritual entre el racional de l’ésser humà i el Creador. Entre els fills i el Pare del Cel, Déu dolç d’encens, significa superar les onades turbulentes de la vida, roca invencible de tots els que creuen, vestiment diví amb què l’ànima es vesteix de bondat i bellesa. Mare de totes les accions divines, una presa contra l’astúcia del màxim enemic de l’home.

El diable, un mitjà per apaivagar Déu pel perdó dels pecats, un refugi que les onades no poden destruir. Una il·luminació de la ment, una destral per a la desesperació i el dolor. Un lloc per donar vida a l’esperança, per alleujar la ira, un defensor de tots els jutjats, l’alegria dels empresonats. Resem i creiem en Déu cada dia de la nostra vida.