Indulgència parcial i plenària: la diferència i què és

INDULGÈNCIA PARCIAL

La indulgència parcial es pot comprar diverses vegades el mateix dia.

En aquest tipus d’indulgència, la quantitat de remissió de la pena deguda al pecat és proporcional al fervor i al despreniment del mal que posseeixen els fidels. Quatre concessions d’indulgència parcial mereixen una menció especial:

1. Als fidels que, en complir els seus deures i suportar les adversitats de la vida, eleven la seva ànima a Déu, afegint, encara que sigui només mentalment, una advocació piadosa (per exemple: "Pare", "Fes la teva voluntat", " Sang de Crist, salva’m ”,“ Déu meu ”, etc.).

2. Als fidels que, amb esperit de fe i esperit misericordiós, posen els seus béns, la seva obra, els seus dots d’esperit al servei dels que necessiten material i espiritualment.

3. Als fidels que, amb esperit de penitència, es priven espontàniament d’alguna cosa lícita i agradable, la renúncia a la qual comporta un sacrifici personal.

LA INDULGÈNCIA PLENÀRIA

La indulgència plenària només es pot comprar un cop al dia, per adquirir-la, a més de l’exclusió de qualsevol afecció al pecat, fins i tot venial, és necessari dur a terme el que es requereix (visita a una església o una altra) i complir tres condicions:

1. confessió sacramental amb absolució;

2. Comunió eucarística feta durant la setmana anterior;

3. oració segons les intencions del pontífex; generalment consisteix en la recitació d’un Pare Nostre i una Ave Maria. Els fidels, però, són lliures de substituir aquestes dues altres oracions que ell prefereixi.

Una menció especial mereix algunes concessions especials d’indulgència plenària (sempre tenint en compte que només es pot utilitzar un cop al dia:

1. adoració de les SS. Sacramento durant almenys mitja hora;

2. lectura pietosa de la Santa Bíblia durant almenys mitja hora;

3. pietós exercici del Via Crucis;

4. recitant el Rosari marià en una església o un oratori públic, o en una família o en una comunitat religiosa o en una associació pietosa;

5. la visita a una església per la festa de la Porziuncola (2 d'agost) i en la commemoració dels difunts (2 de novembre), amb la recitació d'un Pare Nostre i d'un Credo;

6. a l'article mortis (en el moment de la mort) per a aquells que invoquen el santíssim nom de Jesús i Maria i accepten la voluntat del Pare celestial.