"L'oasi de la pau", una comunitat nascuda als missatges de la Mare de Déu de Medjugorje

Després de 25 anys, Medjugorje s'ha convertit realment en un oasi de pau per a milions de pelegrins de tot el món. Medjugorje és un oasi i una font de gràcia: aquí va néixer la inspiració de la comunitat mariana - Oasi de la pau, aquí la nostra experiència va néixer històricament, aquí la podem renovar contínuament tirant-ne de la font. Volem donar gràcies a Déu que, per amor a nosaltres, va enviar Maria entre nosaltres per mostrar-nos el camí de la salvació, el camí de la pau. Volem agrair a Maria, la reina de la pau, aquests 25 anys d’amor i presència materna. Volem agrair el regal de la Comunitat Mariana-Oasi de la Pau, fruit del Cor de la Reina de la Pau.

Volem aixecar un himne d’agraïment presentant l’espiritualitat de la comunitat mariana - Oasi de pau i la història de la nostra presència en aquesta terra beneïda. Una història d’amor marcada per la presència de Maria en una història preciosa i massa bonica que fa 25 anys que passa!

Els missatges de Maria, reina de la pau, van començar a arribar-me des del primer moment, a través del meu pare espiritual que em va comunicar-los ràpidament. Vaig intuir a través d’ells que la presència de Mary a Medjugorje no era una broma o una cosa a menysprear. Deixant-me acompanyar d’aquests missatges i de l’espiritualitat que en va sorgir, vaig percebre la sol·licitud d’una mare que vetlla pels seus fills, atenta i preocupada, desitjosa d’educar-los per fer-los créixer de la millor manera. Poc a poc em vaig adonar que la Maria havia entrat a la meva vida d’una manera decisiva. La consciència d’una crida vocacional que creixia en mi em va portar a buscar, en la vida consagrada, el lloc on encarnar la meva vocació. El que Maria havia dipositat al cor a través dels seus missatges, el vaig buscar com a forma concreta de poder viure en una realitat eclesial que ella m’hauria fet conèixer. Va començar així la recerca d’un lloc concret, però després de diversos intents em vaig adonar que les meves necessitats espirituals no trobaven aquell lloc on es poguessin realitzar. Va sorgir la pregunta: és possible viure el que Maria pregunta a l’Església, en una realitat de vida consagrada? Vaig conèixer nois i noies que, com jo, emocionats per l’experiència de Medjugorje, buscaven com viure d’una manera estable el que proposava la Mare de Déu, i em vaig adonar que no estava sola en aquesta recerca. Així que vaig començar a conèixer-los, a pregar i somiar i a demanar a Maria cada vegada més llum que ens guia en aquest viatge. Amb nosaltres també hi havia un sacerdot passionista, el P. Gianni Sgreva, que al seu torn va acceptar la invitació de Maria de consagrar-se a ella i ajudar-la, posant-se a la disposició dels seus projectes. El que Maria demanava en els seus missatges, ho sentíem com una necessitat primordial, una manera concreta de crear un nou estil de vida consagrada.

El missatge del 7 d’agost de 1986 ens va donar més llum, trobant-hi ben descrit el que havíem de ser i també el nom que prendria aquesta nova realitat: Oasis of Peace. Hem de ser un oasis de pau al desert del món, un lloc on hi hagi aigua, on hi hagi vida i on, juntament amb Maria, oferim una alternativa a aquest món que ha perdut tot valor, a través d’una vida senzilla i pobra. abandonat a la providència divina; abandonament a la providència divina basat en el passatge evangèlic del Mt 6,24-34 ("Cerqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia i se us donarà tota la resta"), que Maria ens va demanar que meditéssim cada dijous (missatge 29.02.84). La Providència es pretenia com un recurs econòmic i també com un termòmetre de la nostra fidelitat. Quan aquesta aventura va començar físicament el 18 de maig de 1987 a Priabona di Monte di Malo (VI), el nostre dia va estar marcat per l’oració: litúrgia de les Hores de forma comunitària, Santa Missa, Adoració Eucarística, recitació del Sant Rosari, per pregar del Senyor el do de la pau i, així, viure la tasca d’intercessió que sentíem que ens havien confiat; des del treball, en un estil de vida contemplatiu viscut en fraternitat i obert a acollir aquells que buscaven la pau sincerament. Aquesta benvinguda va consistir a oferir la possibilitat de compartir la nostra pròpia vida d’oració, treball, senzillesa i alegria. A més, especialment els diumenges, l’acollida de grups de persones que, havent tornat de Medjugorje, volien continuar l’experiència d’oració que s’hi va trobar. Diumenge, de fet, vam tornar a proposar el mateix programa d’oracions nocturnes que encara es viu a Medjugorje.

Amb l'experiència de la vida comunitària, la comprensió cada vegada més gran del pla de Maria per a nosaltres també creixia.

La formació que ens va oferir el Pare i les reflexions que van sorgir a partir d’una lectura acurada dels signes dels temps i de la història en què vivim són molt importants. El Pare ens va convidar a fer cultura de la nostra fe. La nostra vida havia de ser un signe, una profecia.

Maria necessita les nostres vides, les nostres mans, la nostra intel·ligència, però sobretot el nostre cor per portar als nostres germans i germanes l’alegria de conèixer Déu i el seu amor. Oferir l’experiència de com l’oració obre els ulls i el cor per poder llegir la realitat d’una manera nova, des del punt de vista de Déu, i convertir-se en els seus testimonis. Per deixar clar que Maria vol reconstruir amb les runes i fer pedres vives d’aquestes runes per al Regne de Déu.

De fet, quantes persones vénen a Medjugorje a partir d’experiències de vida pesades, experiències de distància de Déu, del pecat, persones ferides i traïdes en els seus afectes més estimats, que la majoria de les vegades han tocat fons ... i Maria hi és, a punt per ajupir-se d’ells inculcant una nova esperança, fent-los entendre que no s’ha acabat tot, que hi ha un Pare que estima i acull i dóna una nova oportunitat. Maria és la nova "bona samaritana" que sap ajupir-se cuidant dels seus infortunats fills i, després d'haver-los donat la primera cura, els confia a les noves fondes on recuperar-se, fortificant-se en la fe. L’Oasis de la Pau ha de ser aquest lloc “terapèutic” de rehabilitació i convalescència de l’esperit. Quantes persones han passat pels nostres oasis compartint un tram amb nosaltres, experimentant Déu en l’adoració eucarística, en la pregària, en confiar-nos a Maria, considerada la Mare i la Mestra, l’autèntica responsable de l’oasi, aquella que cuida les ferides i les cura, que sap inculcar esperança i nou entusiasme per la vida, per després poder reprendre el viatge.

Maria és la reina de la pau, amb aquest títol es va presentar a Medjugorje i com a tal va venir a mostrar-nos de nou el camí de la pau, cridant-nos a la conversió, demanant-nos que poséssim Déu en primer lloc, que l’acollíssim a la nostra vida, que poséssim ordre a les nostres vides. jerarquia de valors, i que ens indica la pregària com un lloc privilegiat de trobada amb Déu i de l’alegria que Ell dóna a aquells que la busquen en Ell.

Aquest programa que ens ha ofert la Mare de Déu i del qual podem experimentar l’extraordinària rellevància després de 19 anys d’experiència comunitària, ens empeny a renovar el nostre “agraïment a ella que, amb el seu amor i ajut maternal, ens va conèixer a la nostra vida i ens va donar fet per conèixer Déu, Jesús, el príncep de la pau, viu a la seva Església ". (cf. Regla de vida n.1) ”A partir d’aquesta trobada mariana, de fet, la nostra vida ha canviat. Maria demana la nostra col·laboració per salvar molts germans i germanes a la recerca de la pau. En abandonar-nos a ella, no volem mantenir el regal rebut per nosaltres. Declarem alegrement la nostra total disponibilitat, perquè la Reina de la Pau ens faci servir com a instruments per al compliment del pla salvador del Pare, amb el testimoni i el sacrifici de les nostres vides per a la salvació del món. ”(Cfr. RV nn. 2-3) Sr. Maria Fabrizia dell'Agnello Immolato, cmop

Font: Testimoni extret de "Medjugorje 25 anys d'amor" de l'oasi de pau de la comunitat mariana a Medjugorje