Lourdes: com es reconeix un miracle

Què és un miracle? Al contrari de la creença popular, un miracle no només és un fet sensacional o increïble, sinó que també implica una dimensió espiritual.

Així, per tal de qualificar-se de miraculós, la curació ha de manifestar dues condicions:
això passa de maneres extraordinàries i imprevisibles,
i que es viu en un context de fe.
Per tant, és fonamental que hi hagi un diàleg entre ciències mèdiques i Església. Aquest diàleg, a Lourdes, sempre ha estat allà, gràcies a la presència d’un metge permanent a l’Oficina de Registres Mèdics del Santuari. Avui, al segle XXI, moltes curacions observades a Lourdes no es poden remuntar a la categoria molt restrictiva del miracle, i per això han estat oblidades. En canvi, mereixen ser reconeguts com la manifestació de la pietat de Déu i convertir-se en una font de testimoni per a la comunitat de creients. Així, el 2006, es van desenvolupar alguns principis per al reconeixement eclesial, sense apartar-se res de la gravetat i el rigor de la investigació mèdica que continua sent inalterada.

Etapa 1: Constata curada
La primera etapa imprescindible és la declaració –voluntària i espontània– de persones que han experimentat un canvi radical en el seu estat de salut i que creuen que això es deu a la intercessió de la Mare de Déu de Lourdes. El metge permanent de l'Oficina Mèdica recull i arxiva aquesta declaració íntegrament. Després procedeix a una primera avaluació de la importància d'aquesta declaració i a l'estudi sobre la veracitat dels fets i el seu significat.
L’esdeveniment NO ÉS COMÚ

L’objectiu principal és assegurar la realitat de la curació. Això comporta la intervenció del metge que ha seguit el pacient accedint als nombrosos i variats documents de salut (proves biològiques, radiològiques, anatomo-patològiques ...) realitzades abans i després de la curació anterior. Heu de poder verificar:
l’absència de frau, simulació o il·lusió;
proves mèdiques complementàries i documents administratius;
en la història de la malaltia, la persistència de símptomes dolorosos, que inhabiliten la integritat de la persona i la resistència als tractaments prescrits;
la sobtada del benestar trobada;
la permanència d’aquesta curació, completa i estable, sense conseqüències; la improbabilitat d’aquesta evolució.
L’objectiu és poder declarar que aquesta curació és completament única havent-se produït segons criteris extraordinaris i imprevisibles.
El context psicoespiritual

Conjunt, és fonamental especificar el context en què es va produir aquesta curació (a la pròpia Lourdes o a un altre lloc, en quina circumstància precisa), amb una observació completa de totes les dimensions de l’experiència de la persona curada no només a nivell físic, sinó també psíquic i espiritual. :
el seu estat emocional;
el fet que sent la intercessió de la Verge;
l’actitud de l’oració o de qualsevol suggeriment;
la interpretació de la fe que et reconeix.
En aquesta fase, algunes declaracions només són "millores subjectives"; d'altres, de curació objectiva, que es poden classificar «pendents», si falten alguns elements, o registrats com a "curacions controlades" amb possibilitat de desenvolupament, per tant "per ser classificades".
Pas 2: Curació confirmada
Aquesta segona etapa és la de la verificació, que es basa en la interdisciplinarietat, mèdica i eclesiàstica.
En avió mèdic

Es demana l’opinió dels metges assistents pertanyents a AMIL, així com l’assessorament, si s’escau, dels metges i professionals sanitaris que així ho desitgin, de qualsevol creença; a Lourdes això ja és una tradició. A la reunió anual del CMIL, es presenten dossiers en curs i es nomena un membre per realitzar una investigació i un examen complet de la persona curada. També es consulta l’opinió d’especialistes de la malaltia específica i es fa una valoració de la personalitat del pacient, amb l’objectiu d’eliminar qualsevol patologia histèrica o delirant… Aquesta curació es pot classificar com a “sense seguiment” o “sostinguda mèdicament”.
A nivell psicoespiritual

A partir d’ara, una comissió diocesana, acordada pel bisbe local dels curats, podrà fer una valoració col·legial per examinar la manera com s’experimenta aquesta curació en tots els seus aspectes, físics, psíquics i espirituals, tenint en compte qualsevol signe negatiu (com per exemple, l’ostentació ...) i positius (possibles beneficis espirituals ...) derivats d’aquesta experiència singular. En cas d’aprovació, la persona curada estarà autoritzada, si ho desitja, a fer públic als fidels aquesta “autèntica gràcia curativa” que va tenir lloc en un context de fe i pregària.
Aquest primer reconeixement permet:

al declarant que l’acompanyi, no estar sol per gestionar aquesta situació
per oferir a la comunitat de creients testimonis contrastats
per oferir la possibilitat d’un primer acte d’agraïment
Pas 3: Curació ratificada
També inclou dues lectures, mèdica i pastoral, que es desenvolupen en dues etapes successives. Aquest pas final s’ha d’ajustar als criteris definits per l’Església per interpretar una curació com miraculosa:
la malaltia ha de tenir un caràcter greu, amb un diagnòstic desfavorable
cal determinar i precisar la realitat i el diagnòstic de la malaltia
la malaltia ha de ser únicament orgànica, nociva
la curació no ha de ser atribuïble a les teràpies
la curació ha de ser sobtada, sobtada, instantània
la represa de les funcions ha de ser completa, sense convalescència
no ha de ser una millora temporal sinó una curació duradora
Etapa 4: Curació certificada
És la CMIL, com a òrgan consultiu, qui emetrà una opinió exhaustiva i completa "sobre la seva excepcionalitat" en l'estat actual del coneixement científic mitjançant un informe mèdic i psiquiàtric complet.

Pas 5: Curació Proclamada (El Miracle)
Aquest nivell és sempre avançat pel bisbe de la diòcesi dels curats, juntament amb la constituïda Comissió Diocesana. Li correspondrà fer el reconeixement canònic del miracle. Aquestes noves disposicions haurien de conduir a una millor comprensió del problemàtic "curatge-miracle" per sortir del dilema "miracle - no miracle", massa dualista i per no respondre a la realitat dels fets ocorreguts a Lourdes. A més, haurien de prendre consciència que les curacions aparents, corporals, físiques i visibles, són signes d’innombrables curacions interiors i espirituals, no visibles, que tothom pot experimentar a Lourdes.