Lourdes: invitació de la Verge a beure a la font i banyar-se a les piscines

A les fonts del Santuari, alimentades amb aigua de la Gruta de les aparicions, responen a la invitació de la Mare de Déu: "Vés i beu a la font".

La font que desemboca a la Gruta i que alimenta les fonts del Santuari va ser posada a la llum per Bernadette Soubirous, durant les aparicions de 1858, sobre indicacions de la Mare de Déu. A les fonts podeu beure aquesta aigua, banyar-vos la cara, els braços, les cames ... Així com a la Gruta, no és tant el gest que compta, sinó la fe o la intenció que l'animeu.

Ho savies ? Durant la novena aparició, "la Dama" va demanar a Bernadette que anés a cavar el terra al fons de la Gruta dient: "Vés a beure i renta't a la font". I aquí va començar a fluir aigua fangosa, suficient per permetre que Bernadette el begués. Aquesta aigua es va fer gradualment transparent, pura, límpida.

Descendiu en un dipòsit ple d’aigua de la font que desemboca a la Cova Apparition i visqueu una experiència única al món.

"Veniu a beure i renteu-vos a la font" Aquestes paraules dirigides per Bernadette durant una aparició van inspirar la construcció, a tocar de la Gruta, de les piscines en les quals es van submergir els pelegrins. Creients o no, tots esteu convidats a fer aquesta intensa experiència.

Ho savies? L’Hospitalité Notre Dame de Lourdes i el seu “exèrcit” de voluntaris han estat confiats amb l’animació d’aquests banys que, des del principi, han estat font d’oració, renovació, alegria i de vegades curació per a milions de pelegrins.

Entra a la cova de les Aparicions i passa per sota de la roca: veuràs la font i la famosa estàtua de la Mare de Déu de Lourdes. Una experiència que no s'ha de perdre. La Gruta és el lloc on es van produir fets excepcionals el 1858.

La Gruta de les aparicions és el cor del Santuari. La font i l'estàtua de la Mare de Déu de Lourdes, dins de la Gruta, són objecte de l'atenció dels pelegrins. La pròpia gruta expressa gran part del missatge de Lourdes. Està tallada a la roca, com un ressò al passatge de la Bíblia: "Ell sol és el meu penya-segat i la meva salvació, la meva pedra de defensa" (Salm 62: 7). La roca és negra i el sol no entra mai a la gruta: l’aparició (la Mare de Déu, la Immaculada Concepció), al contrari, és lleugera i somrient. El nínxol on es troba l’estàtua és el punt on es trobava la Mare de Déu. Aquest buit és com una finestra que, en aquest món de tenebres, s’obre al Regne de Déu.

La Gruta és un lloc de pregària, de confiança, de pau, de respecte, d’unitat, de silenci. Cadascú dóna el seu pas a la cova o a la parada que hi ha davant, el significat que pot i vol donar.