Lourdes avui: la ciutat de l’ànima

La nostra Senyora de Lourdes, prega per nosaltres.

Lourdes és una petita franja de terra en què l’ànima sent particularment la necessitat de conèixer Déu, sota la guia de la Immaculada Mare de Déu. Aquí redescobrim el sentit de la vida i del dolor, de la pregària i l’esperança, de l’abandonament confiat d’un nen en braços de la mare.

Maria volia una capella al lloc de les aparicions, va fer brollar una font d’aigua curativa, va demanar oració en processó, va prometre esperar-hi els fills. Va triar una cova apartada per demanar meditació i tranquil·litat, un silenci que predisposa a l’oració i a l’acceptació de les seves gràcies.

Des del principi vam intentar donar resposta a aquestes necessitats i encara avui els pelegrins que van a Lourdes poden veure que les peticions de la Mare de Déu no s’han oblidat. Certament, la participació és fantàstica, però no falten espais per al silenci que predisposin a la conversa filial i a la pregària d’abandonament i lloança.

La ciutat té ara més de vint mil habitants, amb més de quatre-cents hotels; però el cor de Lourdes sempre continua sent el mateix: la Gruta! Està envoltat per les formes Gave i per arbres i prats. El punt on Bernadette es va agenollar es ressalta amb un petit mosaic amb una inscripció. A la cova encara hi ha l’estàtua col·locada allà el 1864 i vista per Bernadette. Al fons de la cova es pot veure la font que brolla des del 25 de febrer de 1858, el dia que Bernadette la va excavar amb les mans. Abans de la cova es pot treure aigua de vint aixetes. La font també alimenta les piscines on els qui ho desitgin poden banyar-se, al seu torn i de manera privada, a les hores previstes.

Cada tarda la processó de les SS. Sacramento i cada vespre els fidels desfilen a la llum dels flambeaux cantant i resant.

La basílica de la Immaculada Concepció, l'església superior, va ser consagrada el 1876, mentre Bernadette encara era viva. La cripta, basílica inferior, va ser la primera capella oberta al públic, tallada a la roca per 25 homes, inclòs el pare de Bernadette. Sempre hi ha exposats els SS. Sagrament. Es va inaugurar el 1864.

La Basílica del Rosari, al nivell de la plaça, es va construir trenta anys després de les aparicions; compta amb quinze capelles dedicades als misteris del rosari il·lustrades per mosaics.

Completament subterrània hi ha la basílica de San Pio X, anomenada per a aquesta "basílica subterrània". Té capacitat per a unes 30 mil persones i allà es fa la processó eucarística en cas de mal temps o massa calor. Va ser consagrat el 1958 pel cardenal Roncalli, que pocs mesos després es convertiria en el papa Joan XXIII.

Davant de la cova es va construir una nova església "papallona" amb capacitat per a uns 5 pelegrins.

Aquesta és una imatge de Lourdes, tal com apareix a primera vista. Però Lourdes visita i es troba a l’ànima, més enllà dels edificis, al fons del propi cor que sap que hi troba el signe d’una presència materna dolça, tendra. Ningú torna de Lourdes sense haver estat millor, sense haver experimentat una curació de l’ànima capaç de capgirar la vida. I també podem conèixer-hi la Bernadette, petita, humil, amagada, com sempre ... està allà per recordar-nos que a Mary li agraden els nens així, senzills, nens que saben confiar-li tot el que porten al cor i saben creure en la seva ajuda amb una confiança il·limitada.

- Compromís: Avui fem un viatge espiritual a Lourdes i, resseguint els moments de les aparicions, ens agenollem al costat de Bernadette a la gruta, confiant a la Verge Immaculada tot el que omple el nostre cor.

- Santa Bernadeta, pregueu per nosaltres.