Juliol, el mes de la sang preciosa de Jesús: 1 de juliol
Juliol, mes de la Preciosa Sang de Jesús
1 de juliol SOLENITAT DE LA SANG PRECIOSA
LES SET EFICIONS
Vine, adorem Crist, Fill de Déu, que ens va redimir amb la seva sang. Per redimir-nos, Jesús va vessar la seva sang set vegades. La raó d’aquestes efusions tan copioses i doloroses no es troba en la necessitat de salvar el món, perquè una sola gota hauria estat suficient per salvar-lo, sinó només en el seu amor per nosaltres. Al començament de la història de la humanitat es produeix un greu acte de sang: el fratricidi de Caín; Jesús, a l’alba de la seva vida terrenal, vol començar la redempció amb el primer vessament de sang, el de la circumcisió, abocat als braços mateixos de la Mare, com a primer altar del Nou Testament. Llavors, la primera ofrena digna de la terra s’eleva a Déu i, a partir de llavors, ell mirarà la humanitat ja no amb la mirada de la justícia, sinó de la misericòrdia. Passen anys d’aquesta primera efusió –anys d’amagat humil, privacions i treballs, d’oració, humiliació i persecució– i Jesús comença la seva passió redemptor al jardí de les olives, vessant la suor de la sang. No són els dolors físics els que el fan suar sang, sinó la visió dels pecats de tota la humanitat que va assumir innocentment, i la negra ingratitud dels que haurien trepitjat la sang i rebutjar el seu amor. Jesús torna a vessar sang en la flagel·lació per purificar especialment els pecats de la carn, perquè "per a una ferida tan pútrida, no hi podria haver una medicina més sana" (St. Ciprià). Més sang al coronament amb espines. És Crist, el rei de l’amor, qui en lloc de l’or ha escollit la corona d’espines, dolorosa i sagnant, perquè l’orgull humà s’inclini davant la Majestat de Déu. Més sang al llarg de la Via Dolorosa, sota el pesat bosc de la creu, entre insults, blasfèmies i pallisses, el turment d’una mare i el plor de dones piadoses. "Qui vulgui venir després de mi -diu- es nega a si mateix, agafa la seva creu i segueix-me". Per tant, no hi ha cap altra manera d’arribar a la muntanya de la salut que la banyada per la Sang de Crist. Jesús és al Calvari i torna a vessar sang de les mans i els peus enganxats a la creu. Des del cim d’aquesta muntanya –el veritable teatre de l’amor diví–, aquelles mans sagnants s’estenen per una àmplia abraçada de pietat i misericòrdia: "Vine a mi tots!". La creu és el tron i la cadira de la preciosa Sang, l’emblema que portarà la salut i la nova civilització als segles, el signe del triomf de Crist sobre la mort. No podia faltar la Sang més generosa, la del Cor, precisament les últimes gotes que queden al cos del Salvador, i ens la dóna a través de la ferida, que el cop de llança li obre al costat. Així Jesús revela els secrets del seu Cor a la humanitat, perquè us pugui llegir el seu immens amor. Així és com Jesús va voler esprémer tota la Sang de totes les vetes i donar-la generosament als homes. Però, què han fet els homes des del dia de la mort de Crist fins avui per retornar tant d’amor? Els homes continuaven sent incrèduls, blasfemant, odiant-se i suïcidant-se, sent deshonests. Els homes han trepitjat la sang de Crist!
EXEMPLE: El 1848 Pius IX, a causa de l’ocupació de Roma, es va veure obligat a refugiar-se a Gaeta. El servent de Déu, el P. Giovanni Merlini, hi va anar i va predir al Sant Pare que si prometia estendre la festa de la Preciosa Sang a tota l’Església, aviat tornaria a Roma. El pontífex, després de reflexionar i resar, el 30 de juny de 1849 li va fer respondre que ho faria no per votació, sinó de manera espontània, si la predicció es complia. Fidel a la seva promesa, el 10 d’agost del mateix any va signar el primer diumenge de juliol el decret d’extensió de la festa de la Preciosa Sang a tota l’Església. Sant Pius X. el 1914, el va fixar el primer de juliol i Pius XI el 1934, en memòria del XIX Centenari de la Redempció, el va elevar a un ritu doble de primera classe. El 1970, Pau VI, després de la reforma del calendari, el va unir a la Solemnitat del Corpus Domini, amb el nou títol de Solemnitat del cos i la sang de Crist. El Senyor va utilitzar la profecia d'un sant missioner per estendre aquesta festa a tota l'Església i, per tant, va voler demostrar el benvolgut que era el culte a la seva preciosa sang.
FINALITAT: Practicaré aquest mes, en unió amb la sang preciosa, pregant especialment per la conversió dels pecadors.
JACULATORI: La sang de Jesús, preu del nostre rescat, sigui beneït per sempre!