Maig, devoció a Maria: dia de meditació vint-i-vuit

ENTERRAMENT DE JESÚS

28 DAY
Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

Setè dolor:
BURICIAL DE JESÚS
Josep d'Arimatea, un noble decurion, va voler tenir l'honor de donar l'enterrament al cos de Jesús i va donar un nou sepulcre, excavat a la pedra viva, no gaire lluny del lloc on el Senyor havia estat crucificat. Va comprar una mortalla per embolicar les extremitats sagrades.
Jesús mort va ser transportat amb el màxim respecte per l'enterrament; es formà una trista processó: alguns deixebles portaven el cadàver, les dones piadoses seguien mudades i entre elles hi havia la Mare de Déu dels Dolors; fins i tot els Àngels coronats invisiblement.
El cadàver es va col·locar al sepulcre i, abans de ser embolicat al sudari i lligat amb els embenatges, Maria va donar la darrera mirada al seu Jesús. Oh, com a la Mare de Déu li hauria agradat romandre enterrada amb el Diví Fill, per no abandonar-lo!
La tarda avançava i calia sortir de la tomba. Santa Bonaventura diu que Maria al seu retorn va passar d'aquell lloc on encara estava alçada la creu; La miraré amb afecte i dolor i besaré aquella Sang del Fill Diví, que la va fer morada.
L’Addolorata va tornar a casa amb Joan, l’estimat apòstol. Aquesta pobra mare estava tan afligida i trista, diu sant Bernat, que es va posar a plorar per on va passar.
Desgarrador és la primera nit per a una mare que perd el seu fill; la foscor i el silenci condueixen a la reflexió i al despertar dels records.
Aquella nit, diu sant Alfons, la Mare de Déu no podia descansar i les terribles escenes del dia van reviure a la seva ment. En aquesta ambaixada, la sostenia la uniformitat de la voluntat de Déu i la ferma esperança de la propera resurrecció.
Considerem que la mort també vindrà per a nosaltres; serem situats en una tomba i allà esperarem la resurrecció universal. La idea que el nostre cos haurà de ressorgir gloriosament, que hi hagi llum a la vida, que ens consoli en les proves i que ens mantingui en el punt de la mort.
Considerem també que la Mare de Déu, allunyant-se del sepulcre, va deixar el seu Cor enterrat amb el de Jesús. Nosaltres també enterrem els nostres cors, amb els seus afectes, al Cor de Jesús. Per viure i morir en Jesús; per ser enterrat amb Jesús, per ressuscitar amb ell.
El sepulcre que va mantenir el cos de Jesús durant tres dies és un símbol del nostre cor que manté Jesús viu i veritable amb la Santa Comunió. Aquest pensament es recorda a l'última estació del Via Crucis, quan es diu: "Jesús, deixa'm rebre't dignament en la Santa Comunió!" -
Vam meditar sobre els set dolors de Maria. Que el record del que pateix la Mare de Déu per nosaltres sempre ens sigui present.
La nostra Mare Celestial desitja que els fills no oblidin les seves llàgrimes. El 1259 es va presentar a set dels seus devots, que més tard van ser els fundadors de la Congregació dels Servents de Maria; els va obsequiar amb una túnica negra, dient que, si volien agradar-la, sovint meditaven sobre els seus dolors i, en record d’ells, portarien aquesta túnica negra com a túnica.
O Verge dels Dolors, imprimeix en el nostre cor i en la nostra memòria la passió de Jesús i les seves penes!

EXEMPLE

El període de la joventut és molt perillós per a la puresa; si no domines
el cor, pot arribar a l'aberració en el camí del mal.
Un jove de Perusa, cremat d’amor il·lícit i fracassant en les seves males intencions, va invocar el dimoni per demanar ajuda. L’enemic infernal es presentava de forma sensible.
- Prometo donar-te la meva ànima, si m’ajudes a cometre un pecat!
- Esteu disposat a escriure la promesa?
- Sí; i ho firmaré amb la meva sang! - El jove infeliç va aconseguir cometre el pecat. Tot seguit, el dimoni el va portar a prop d’un pou; va dir: compleixi la seva promesa ara! Llança't a aquest pou; si no, us portaré cos i ànima a l’infern! -
El jove, creient que ja no podia alliberar-se de les mans del maligne, sense tenir el coratge de precipitar-se, va afegir: Dóna’m tu mateix l’empenta; No m'atreveixo a llançar-me! -
La Mare de Déu va venir a ajudar. El jove portava al coll el vestit de l’Addolorata; feia temps que el portava. El diable va afegir: Primer, treieu-vos aquell vestit petit del coll, si no, no us puc empènyer! -
El pecador va comprendre en aquestes paraules la inferioritat de Satanàs davant del poder de la Verge i cridant va invocar l'Addolorata. El diable, enfadat al veure escapar la seva presa, va protestar, va intentar intimidar amb amenaces, però al final va sortir derrotat.
Els pobres desencaminats, agraïts a la Mare dels Dolors, van anar a donar-li les gràcies i, penedit dels seus pecats, també va voler suspendre un vot, expressat en una imatge al seu altar a l’església de Santa Maria La Nuova, a Perusa.

Làmina. - Acostumeu-vos a recitar cada dia Ave Maria, en honor dels set Dolors de la Mare de Déu, afegint: Verge dels Dolors, pregueu per mi!