Maig, mes de Maria: meditació del desè dia

MARY ESPERANÇA DEL MORIBONDI

10 DAY
Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

MARY ESPERANÇA DEL MORIBONDI
Veniu al món plorant i moriu vessant l’última llàgrima; aquesta terra s’anomena amb raó la vall de les llàgrimes i el lloc de l’exili, des d’on tothom ha de partir.
Pocs són els goigs de la vida actual i molts dolors; Tot això és providencial, perquè si no patís, un s’aferria massa a la terra i no aspiraria al Cel.
El càstig més gran per a tothom és la mort, tant per dolors corporals com per despreniment de tot afecte terrenal, sobretot pel pensament de comparèixer davant del jutge de Jesucrist. L’hora de la mort, segura per a tots, però incerta per al dia, és l’hora més important de la vida, perquè l’eternitat en depèn.
Qui ens pot ajudar en aquests moments suprems? Només Déu i Mare de Déu.
La mare no abandona els fills necessitats i com més greu sigui, més s’intensifica la seva preocupació. La Mare Celestial, dispensadora dels tresors divins, corre en ajuda de les ànimes, sobretot si estan a punt de sortir a l'eternitat. L’Església, inspirada divinament, a l’Ave Maria ha fet una suplicació particular: Santa Maria, Mare de Déu, prega per nosaltres pecadors ara i a l’hora de la nostra mort. -
Quantes vegades durant aquesta vida es repeteix aquesta pregària! I la Mare de Déu, un cor delicadament matern, pot romandre indiferent al crit dels seus fills?
La Verge al Calvari va ajudar al Fill agonitzant Jesús; no parlava, sinó que contemplava i pregava. Com a mare de creients en aquests moments, també va dirigir la mirada a la multitud de fills adoptats, que al llarg dels segles es trobaran en agonia i li demanaran la seva ajuda.
Per a nosaltres, la nostra Senyora va resar al Calvari i ens consolem que al seu llit de mort ens ajudarà. Però fem tot per merèixer la seva ajuda.
Cada dia li oferim algun acte especial de respecte, fins i tot un de petit, com seria la recitació de tres Hail Marys amb l’ejaculació: Benvolguda Mare de Déu, deixeu-me salvar l’ànima! -
Sovint us demanem que ens allibereu de la mort sobtada; que la mort no ens atrapi quan malauradament estàvem en pecat mortal; que podem rebre els Sagrats Sagraments i no només la Extrema Unció, sinó especialment el Viaticum; que podem superar les agressions del diable durant l’agonia, perquè aleshores l’enemic de les ànimes dobla la lluita; i que finalment la serenitat de l’esperit ens obté, morir amb el petó del Senyor, plenament conforme a la voluntat de Déu, els devots de Maria solen morir plàcidament i de vegades tenen l’alegria de veure sensiblement la reina del cel, que es reconforta i convida a l’alegria eterna. Va morir així el noi Domenico Savio, ara un sant, exclamant amb alegria: ¡Quina cosa tan maca que veig!

EXEMPLE

Sant Vincenzo Ferreri va ser cridat d’urgència a un pacient molt greu que refusava els sagraments.
El Sant li va dir: No persistiu! No feu disgust a Jesús! Situeu-vos en la gràcia de Déu i adquirireu la pau del cor. - El malalt, encara més enfadat, va protestar que no volia confessar-se.
Sant Vicent va pensar a dirigir-se a la Mare de Déu, confiat que podia obtenir la bona mort d'aquell infeliç. Aleshores, va afegir: Bé, hauràs de confessar a qualsevol preu! -
Va convidar tots els presents, familiars i amics, a recitar el rosari per a la persona malalta. Mentre resava, la Mare de Déu amb l'Infant Jesús va aparèixer al llit del pecador, tot ruixat de sang.
El moribund no va poder resistir aquesta vista i va cridar: Senyor, perdó. . . perdó! Vull confessar! -
Tots ploraven d’emoció. Sant Vicent va poder confessar-se i donar-li el Viaticum i va tenir l’alegria de veure’l desaparèixer mentre li besava afectuosament el Crucifix.
La corona del rosari es va posar a les mans del difunt, com a mostra del triomf de la Madonna.

Làmina. - Passar el dia en especial record i pensar de tant en tant: si jo morís avui, tindria una consciència clara? Com voldria estar al meu llit de mort? -

L’ejaculació. - Maria, mare de misericòrdia, pietat dels moribunds!