Maig, mes de Maria: meditació el vint-i-cinquè dia

REUNIÓ AMB JESÚS

25 DAY
Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

Quart dolor:
REUNIÓ AMB JESÚS
Jesús va predir als apòstols els dolors que l’esperaven a la Passió, per preparar-los per a la gran prova: «Heus aquí, ascendim a Jerusalem i el Fill de l’home serà lliurat als prínceps dels sacerdots i dels escribes i condemnaran a mort. I el lliuraran als gentils perquè se’n riuin, assotin i crucifiquin, i al tercer dia ressuscitarà »(Sant Mateu, XX, 18).
Si Jesús va dir això diverses vegades als apòstols, sens dubte també ho va dir a la seva mare, de qui no va amagar res. Santa Maria sabia a través de les Sagrades Escriptures quin seria el final del seu Diví Fill; però en sentir la història de la Passió des dels mateixos llavis de Jesús, el seu cor sagnava.
Va revelar la Santa Verge a Santa Brigida, que quan s’acostava l’època de la Passió de Jesús, els seus ulls materns estaven sempre plens de llàgrimes i una suor freda fluïa per les seves extremitats, preveient aquella propera mostra de sang.
Quan va començar la Passió, la Mare de Déu era a Jerusalem. No va ser testimoni de la captura al jardí de Getsemaní ni tan sols de les humiliants escenes del sanedrí. Tot això havia passat de la nit al dia. Però a l’alba, quan Jesús va ser conduït a Pilat, la Mare de Déu va poder estar present i va tenir sota la mirada a Jesús assotat a sang, vestit de boig, coronat d’espines, escopit, bufetat i blasfemat, i finalment va escoltar la frase mort. Quina mare hauria pogut resistir aquest turment? La Mare de Déu no va morir per l'extraordinària fortalesa amb què estava dotada i perquè Déu la va reservar per a majors dolors al Calvari.
Quan la dolorosa processó es va traslladar des del Pretori per anar al Calvari, Maria, acompanyada de Sant Joan, hi va anar i creuant una carretera més curta, es va aturar a reunir-se amb el Jesús afligit, que passaria per aquí.
Va ser coneguda pels jueus i qui sap quantes paraules insultants he sentit contra el Déu Diví i contra ella!
Segons el costum de l’època, el pas dels condemnats a mort era anunciat per un trist so de trompeta; va precedir els que portaven les eines de la crucifixió. La Verge amb el xoc al cor va escoltar, va mirar i va plorar. Quin dolor va tenir quan va veure Jesús passar per aquí, portant la creu? La cara ensangonada, el cap cobert d’espines, el pas vacil·lant! - Les ferides i les contusions el feien semblar un leprós, gairebé no reconeixible (Isaïes, LITI). Sant'Anselmo diu que Maria ho tindria
volia abraçar Jesús, però no se li va concedir; es va conformar amb mirar-lo. Els ulls de la Mare es van trobar amb els del Fill; ni una paraula. Què es passarà aquell instant entre el Cor de Jesús i el Cor de la Mare de Déu? No pot expressar-se. Sentiments de tendresa, compassió, ànims; visió dels pecats de la humanitat per reparar, adoració de la voluntat del Diví Pare! ...
Jesús va continuar el camí amb la creu a les espatlles i Maria el va seguir amb la creu al cor, tots dos es van dirigir al Calvari per sacrificar-se pel bé de la humanitat ingrata.
«Qui vulgui seguir-me, Jesús havia dit un dia, negar-se a si mateix, agafar la seva creu i seguir-me! »(San Matteo, XVI, 24). També ens repeteix les mateixes paraules! Prenguem la creu que Déu ens assigna a la vida: pobresa o malaltia o malentès; portem-ho amb mèrit i seguim Jesús amb els mateixos sentiments amb què la va seguir la Mare de Déu a la via dolorosa. Després de la creu hi ha la resurrecció gloriosa; després del patiment d’aquesta vida hi ha una alegria eterna.

EXEMPLE

En el dolor obre els ulls, veu la llum, apunta al cel. Un soldat, dedicat a tota mena de plaers, no pensava en Déu, sentia el buit del seu cor i intentava omplir-lo de diversions que la vida militar li permetia. Així va continuar, fins que li va arribar una gran creu.
Pres pels enemics, fou tancat en una torre. En solitud, en privació de plaers, va tornar a si mateix i es va adonar que la vida no és un jardí de roses, sinó un embolic d’espines, amb algunes roses. Els bons records de la infància li van tornar al cap i va començar a meditar sobre la Passió de Jesús i les penes de la Mare de Déu. La llum divina il·luminava aquella ment enfosquida.
El jove va tenir la visió dels seus defectes, va sentir la seva debilitat per tallar tot pecat i després es va dirigir a la Mare de Déu per demanar ajuda. Li va venir la força; no només va poder evitar el pecat, sinó que es va lliurar a una vida d’oració densa i amarga penitència. Jesús i la Mare de Déu van estar tan contents amb aquest canvi que van consolar el seu fill amb aparicions i un cop li van mostrar el cel i el lloc que li havien preparat.
Quan va ser alliberat de la captivitat, va abandonar la vida del món, es va consagrar a Déu i es va convertir en el fundador d'un Ordre religiós, conegut com els pares somascans. Va morir sant i avui l’Església el venera als Altars, San Girolamo Emiliani.
Si no hagués tingut la creu de la presó, potser aquell soldat no s’hauria santificat.

Làmina. - No sigueu una càrrega per a ningú i suporteu pacientment persones molestes.

Gjaculatori. - Beneïu, oh Maria, aquells que em donen l’oportunitat de patir!