Maig, mes de Maria: meditació el vint-i-dosè dia

LA PROFECIA DE SIMEONE

22 DAY
Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

Primer dolor:
LA PROFECIA DE SIMEONE
Per tal que la devoció als dolors de Maria arreli al nostre cor, considerem una per una les espases que van foradar l’Immaculat Cor de la Mare de Déu.
Els profetes havien descrit la vida de Jesús amb tots els detalls, especialment a la Passió. La Mare de Déu, que coneixia les profecies, acceptava convertir-se en la Mare de l’Home dels Dolors, sabia bé quants patiments patiria.
És providencial no conèixer les creus que Déu ens reserva al llarg de la vida; la nostra debilitat és tal que s’esmicolaria en pensar en totes les tribulacions futures. Maria Santíssima, per patir i merèixer més, tenia un coneixement detallat dels dolors de Jesús, que també haurien estat els seus dolors. Al llarg de la seva vida va portar en pau la seva amarga amargor al cor.
Presentant el Nen Jesús al Temple, escolteu al vell Simeó dir-se a si mateix: "Aquest Nen es posa en senyal de contradicció ... I una espasa us travessarà l'ànima" (Sant Lluc, II, 34).
I, de fet, el cor de la Mare de Déu sempre sent la perforació d'aquesta espasa. Va estimar Jesús sense límits i es va entristir que un dia fos perseguit, anomenat blasfem i posseït, seria condemnat innocentment i després assassinat. Aquesta visió tan dolorosa no es va apartar del seu cor matern i va poder dir: - El meu estimat Jesús és per a mi un munt de mirra! -
El pare Engelgrave escriu que aquest patiment es va detectar a Santa Brigida. La Verge va dir: Alimentant el meu Jesús, vaig pensar en la fel i el vinagre que els enemics li haurien donat al Calvari; convertint-lo en la roba d’embolcall, els meus pensaments van anar cap a les cordes, amb les quals seria lligat com un criminal; quan el contemplava adormit, me l’imaginava mort; quan vaig mirar aquelles mans i peus sagrats seus, vaig pensar en les ungles que l’haurien foradat i llavors els meus ulls es van omplir de llàgrimes i el meu cor es va esquinçar pel dolor. -
Nosaltres també tenim i tindrem la nostra tribulació a la vida; no serà l’espasa afilada de la Mare de Déu, però certament per a cada ànima la seva pròpia creu sempre és pesada. Imitem la Verge en el sofriment i portem la nostra amargor en pau.
De què serveix ser devots de la Mare de Déu, si en el dolor no ens esforcem per resignar-nos a la voluntat de Déu? No diguis mai quan pateixes: aquest patiment és massa; excedeix les meves forces! - Dir-ho és una manca de confiança en Déu i un afront a la seva infinita bondat i saviesa.
Els homes coneixen els pesos que poden portar les seves peces i no els donen un pes més fort, per no agreujar-los. El terrisser sap quant de temps ha de romandre la seva argila al forn per coure-la en el grau de calor que el faci llest per al seu ús; no et deixa ni més ni menys.
Mai no s’ha d’haver pensat a atrevir-se a dir que Déu, saviesa infinita i que estima amb amor infinit, pot carregar les espatlles de les seves criatures amb una càrrega massa pesada i pot deixar-la més temps del necessari al foc de la tribulació.

EXEMPLE

A les Cartes anuals de la Companyia de Jesús llegim un episodi que li va passar a un jove indi. Havia adoptat la fe catòlica i vivia com a bon cristià. Un dia el va prendre una forta temptació; no va resar, no va reflexionar sobre el mal que estava a punt de fer; la passió l’havia cegat.
Va decidir sortir de casa per cometre un pecat. Quan s’acostava a la porta, va sentir aquestes paraules: - Atura’t! ... On vas? -
Es va girar i va veure un prodigi: la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, que estava a la paret, va cobrar vida. La Mare de Déu es va treure l’espasa petita del pit i va començar a dir: Vinga, agafa aquesta espasa i fereix-me, en lloc del meu Fill, amb el pecat que vols cometre! -
El jove, tremolant, es va prostrar a terra i amb una autèntica contrició va demanar perdó, plorant profundament.

Làmina. - No malgastis els sofriments, sobretot els més petits, perquè s’ofereixen a Déu per a les ànimes, són molt preciosos.

Gjaculatori. - O Maria, per la teva força en el dolor, ajuda’ns en els dolors de la vida!