Maig, mes de Maria: meditació el primer dia

LA MARIA ÉS MARE

1 DAY
Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

LA MARIA ÉS MARE
L’Església, convidant-vos a saludar la Mare de Déu, després de la invocació «Salve Regina! »Afegeix« Mare de pietat! "
No hi ha cap nom més dolç a la terra que el de mare, expressió de bondat, tendresa i comoditat. A les mares terrenals, Déu el Creador dóna un gran cor, capaç d’estimar i sacrificar pels seus fills.
La Santíssima Verge és la Mare per excel·lència; la profunditat del seu Cor no es pot desenterrar, ja que Déu la va dotar de regals excepcionals, havent de ser la Mare de la Paraula Encarnada i també de tots els redimits.
En l'acte en què la Redempció estava a punt de tenir lloc. Jesús moribund va mirar la humanitat necessitada i estimant-la fins al límit extrem, li va deixar el que més estimava a la terra, la seva pròpia mare: «Heus aquí la vostra mare! I girant-se cap a Maria, va exclamar: "Dona, aquí tens el teu fill!" ".
Amb aquestes paraules divines, la Mare de Déu es va constituir en la Mare comuna, la Mare adoptiva dels redimits, títol que es mereixia amb els dolors materns patits al peu de la Creu.
L’estimat apòstol, Sant Joan, va mantenir la Mare de Déu a casa seva com a Mare; Això la consideraven els apòstols i els cristians primitius, i això és el que invocen i estimen les innombrables exèrcits dels seus devots fills.
La Mare de Déu, situada al cel, prop del tron ​​de l’Altíssim, exerceix de forma contínua i admirable la tasca de la Mare, conscient de cadascun dels seus fills, que són el fruit de la Sang del seu Jesús i dels seus dolors.
La mare estima i, en conseqüència, segueix els seus fills, entén i intueix les seves necessitats, té ganes de pietat, participa en els seus dolors i alegries i és tot per a cadascun d’ells.
La Santíssima Verge estima a totes les criatures amb amor sobrenatural i, especialment, a les regenerades a la gràcia amb el Baptisme; els espera en la glòria eterna.
Però sabent que en aquesta vall de llàgrimes estan en perill de perdre’s, demanen a Jesús la gràcia i la misericòrdia perquè no caiguin en el pecat ni ressuscitin immediatament després de la culpa, perquè tinguin la força de suportar les dificultats la vida terrenal i tenen el necessari també per al cos.
La Mare de Déu és mare, però més que res és mare de la misericòrdia. Hi hem recorregut en totes les nostres necessitats espirituals i temporals; Invocem-la amb confiança, posem-nos a les mans amb serenitat i descansem sota el seu mantell amb seguretat, ja que el nadó descansa suaument als braços de la mare.

EXEMPLE

Un dia, un doctor amb talent però incrèdul va venir a Don Bosco i li va dir: La gent diu que estàs curat de totes les malalties.
- Jo? No!
- Tot i així em van assegurar, citant també els noms de les persones i el tipus de malaltia.
- Us equivoqueu! Molts se’m presenten per gràcies i curacions; però recomano pregar a la Mare de Déu i fer algunes promeses. Les gràcies s’obtenen mitjançant la intercessió de Maria, que és una mare amorosa.
- Doncs guareix-me també i jo també creuré en els miracles.
- Quina malaltia pateixes? -
Del mal transitori; Sóc epilèptic. Les agressions del mal són freqüents i no puc sortir sense ser acompanyat. Les cures no valen res.
- Llavors - va afegir Don Bosco - a vosaltres també us agraden els altres. Agafeu-vos de genolls, pregueu amb mi, prepareu-vos per purificar la vostra ànima amb la confessió i la comunió i veureu que la Mare de Déu us consolarà.
- M'ho manes més, perquè el que em dius no ho puc fer.
- Per què?
- Perquè seria hipocresia per a mi. No crec ni en Déu, ni en la Mare de Déu, ni en les oracions ni en els miracles. - Don Bosco va quedar consternat. Tot i això, va fer tant que va induir l’incredient a agenollar-se i creuar-se amb la creu. Alçant-se, el metge va dir: Estic meravellat de poder fer encara el senyal de la Creu, cosa que no faig des de fa quaranta anys. -
El pecador va començar a rebre la llum de la gràcia, va prometre confessar i, al cap d’un temps, va complir la seva promesa. Tan bon punt va ser absolt dels seus pecats, es va sentir curat; després van cessar les convulsions d'epilèpsia. Agraït i commogut, va anar a l’església de Maria Auxiliadora, a Torí, i aquí va voler rebre la Comunió, expressant la seva satisfacció per haver obtingut de la Mare de Déu la salut de l’ànima i del cos.

Làmina. - Perdó sincer per a aquells que ens han ofès.

Gjaculatori. - Senyor, perdona els meus pecats, com jo perdono els que m’han ofès!