Maig, mes de Maria: dia 17 de meditació

MÀ DE PERSONALITAT

17 DAY
Avemaria.

Invocació. - Maria, mare de misericòrdia, prega per nosaltres!

MÀ DE PERSONALITAT
A l’evangeli es diu: «Qui persevera fins al final, serà salvat! »(Sant Mateu, XXIV, 13).
El Senyor no només requereix els principis de la bona vida, sinó el final, i donarà el premi a aquells que han perseverat. La constància es diu amb raó la porta al cel.
La voluntat humana és feble; ara detesta el pecat i després el comet; un dia decideix canviar de vida i l’endemà reprèn els mals hàbits. Persistir sense caigudes ni desacceleracions és una gràcia de Déu, que cal demanar amb persistència en l’oració; sense això, et poses en perill de fer-te mal.
Quants, de petits, eren petits àngels i, en la seva joventut, es van convertir en diables i van continuar la seva mala vida fins a la mort!
Quantes noies i dones joves piadoses i exemplars, en un determinat període de la seva vida, per culpa d’una mala oportunitat, s’han donat al pecat, amb escàndol de la família i del barri, i després han mort per impenitència!
El pecat que condueix a la impenitència final és la impuresa, perquè aquest vici treu el gust de les coses espirituals, a poc a poc et fa perdre la fe, s’uneix tant que ja no t’allunya del mal i sovint condueix als sacrilegis de la confessió i Comunió.
Sant'Alfonso diu: Per als que han tingut el costum d'un vici impur, fugir de les pròximes ocasions més perilloses no és suficient, però també ha de mantenir les remotes ocasions, evitant aquestes salutacions, aquells regals, aquells bitllets i similars ... - (S. Alfonso - Aparell a la mort). "La nostra fortalesa, diu el profeta Isaïes, és com la fortalesa del remolc col·locat a la flama" (Isaïes, I, 31). Qui es posa en perill amb l’esperança de no pecar, és com aquell boig que va fingir caminar a foc sense cremar-se.
Es refereix a les històries eclesiàstiques que una santa matrona feia el pitjor ofici d’enterrar els màrtirs de la fe. Un cop en va trobar un que encara no havia caducat i el va portar a casa seva. Aquell home es va curar. Però què va passar? Amb aquesta ocasió, aquestes dues persones santes (com aleshores em podia trucar) també van perdre fe.
Qui pot confiar-se en si mateix en pensar en el final miserable del rei Saül, Salomó i Tertulian?
L’àncora de la salvació per a tots és la Madonna, Mare de la perseverança. A la vida de Santa Brigida vam llegir que un dia aquest Sant va escoltar Jesús parlant amb la Santíssima Verge: pregunteu a la meva mare quant voleu, ja que qualsevol de les vostres preguntes només es pot respondre. Res de tu, oh Mare, no m’has negat vivint a la terra i res que et nego ara, al Cel. -
I a la mateixa santa Mare de Déu va dir: Em dic la Mare de la misericòrdia i així sóc perquè tal m’ha convertit en Misericòrdia divina. -
Per això, demanem a la reina del cel la gràcia de la perseverança i la demanem especialment durant la Consagració, a la Santa Missa, recitant una fe de Maria amb fe.

EXEMPLE

Es constata un fet molt significatiu. Mentre un capellà es confessava a una església, va veure un jove seure a uns passos del confessional; semblava que volia i no volia confessar-se; la seva inquietud va aparèixer per la seva cara.
En un moment determinat, el capellà el va cridar: Voleu confessar? - Bé ... confesso! Però la meva confessió serà llarga. - Vine amb mi a una habitació solitària. -
Quan la confessió va acabar, el penitent va dir: Per molt que ho confessés, també es pot dir des del púlpit. Expliqueu a tothom la pietat de la Mare de Déu cap a mi. -
Així que el jove va començar la seva acusació: crec que Déu no em perdonarà els meus pecats !!! A més dels incomptables pecats de la deshonestitat, més per descomptat a Déu que la satisfacció, vaig llançar un crucifix per menyspreu i odi. Diverses vegades m’he comunicat amb sacrilegi i he trepitjat la Partícula Santa. -
Explicaré que passant per davant d'aquesta Església, havia sentit un gran impuls per entrar-hi i no poder resistir-se; havia sentit, a l’Església, un gran remordiment de la consciència amb una certa voluntat de confessar-se i per això s’havia acostat al confessional. El sacerdot, sorprès per aquesta sorprenent conversió, li va preguntar: Heu tingut alguna devoció a la Mare de Déu en aquest període? - No, pare! Vaig pensar que estava maleït. - Però, aquí ha de ser la mà de la Madonna! Penseu-ho millor, intenteu recordar si heu fet alguna acció de respecte a la Verge Santíssima. Tens alguna cosa sagrada? - El jove va destapar el pit i va mostrar l'Abitino de la Mare de Déu dels Dolors. - Ai, fill! No veieu que va ser la Mare de Déu qui us va donar gràcia? L’Església, on vas entrar, està dedicada a la Verge. Estima aquesta bona mare, gràcies i no tornis a pecar! -

Làmina. - Trieu una bona feina, que es farà cada dissabte, de manera que la Mare de Déu ens pugui ajudar a perseverar en la bondat fins al final de la vida.

L’ejaculació. - Maria, mare de la perseverança, em tanco al vostre cor!