«Jo, gràcies a la Madonna». La gràcia de la cinta de Loreto

 

 

Una mare escriu a les clarisses, una carta d'alegria per la gràcia d'haver portat un nadó al món.

Una carta enviada a les religioses Passionistes de Loreto reactiva l'atenció sobre les meravelles atribuïdes a la Verge Negra com a intercessora del do de la maternitat. El miracle de la vida està íntimament lligat al Santuari Marià, on és una antiga pràctica col·locar cintes beneïdes, blaves com el mantell de la Mare de Déu, a les parets de la Santa Casa, per ser lligades al voltant del ventre de les dones que desitgin tenir un nen però per diferents motius, després d'anys d'intents vans no aconsegueixen fer realitat aquest somni. És una devoció que té les seves arrels en segles llunyans i que troba un fonament bíblico-teològic en el fet que Maria, a casa seva de Natzaret, es va convertir en mare de Jesús per obra de l'Esperit Sant. La història informa de diversos casos famosos. I hi ha la història d'una parella de Noale, a la província de Venècia, que ara havia iniciat amb resignació el procés d'adopció. “Com moltes dones –escriu Stefania a la carta d'agraïment a les monges Passionistes– vaig anar al Santuari de la Mare de Déu de Loreto amb l'esperança que em donaria un fill a mi i al meu marit. Amb fe sempre he portat el teu llaç blau i la Mare de Déu m'ha escoltat. L'octubre passat, quan vam iniciar el procés d'adopció, em vaig quedar embarassada. Vaig continuar fent servir la cinta durant els nou mesos sencers perquè la Maria protegés el meu nadó. Després d'un naixement turbulent i de molta por, amb l'ajuda de Déu i de la Mare de Déu, el 9 de juliol va venir al món Agustí, el nostre miracle”.