Martiri de Joan Baptista, sant del dia per al 29 d'agost

La història del martiri de Joan Baptista
El jurament borratxo d’un rei amb un sentit superficial de l’honor, un ball seductor i l’odi del cor d’una reina es van combinar per fer martiritzar Joan Baptista. El més gran dels profetes va patir el destí de molts profetes de l’Antic Testament davant seu: el rebuig i el martiri. La "veu que plora al desert" no va dubtar a acusar els culpables, no va dubtar a dir la veritat. Però perquè? Què té un home per renunciar a la seva pròpia vida?

Aquest gran reformador religiós va ser enviat per Déu per preparar el poble per al Messies. La seva vocació era la de donar desinteressadament. L'únic poder que afirmava era l'Esperit de Jahvè. «Et batejo amb aigua, per penediment, però qui ve després de mi és més poderós que jo. No sóc digne de portar les seves sandàlies. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i el foc ”(Mateu 3:11).

Les Escriptures ens diuen que molta gent va seguir Joan a la recerca d’esperança, potser en previsió d’un gran poder messiànic. John mai no es va permetre el fals honor de rebre aquestes persones per la seva pròpia glòria. Sabia que la seva vocació era la de la preparació. Quan va arribar el moment, va dirigir els seus deixebles a Jesús: «L’endemà, Joan era allà de nou amb dos dels seus deixebles i, mentre veia passar Jesús, digué:« Mireu, l’Anyell de Déu ». Els dos deixebles van sentir el que havia dit i van seguir Jesús ”(Joan 1: 35-37).

És Joan Baptista qui va mostrar el camí cap a Crist. La vida i la mort de Joan eren un regal seu a Déu i a la resta de persones. El seu estil de vida senzill era un despreniment complet de les possessions terrenals. El seu cor estava centrat en Déu i en la crida que havia sentit de l’Esperit de Déu parlar al seu cor. Confiat en la gràcia de Déu, va tenir el coratge de pronunciar paraules de condemna, penediment i salvació.

Reflexió
Cadascun de nosaltres té una vocació que hem d’escoltar. Mai ningú repetirà la missió de Joan, però tots estem cridats a la mateixa missió. És tasca del cristià donar testimoni de Jesús. Qualsevol que sigui la nostra posició en aquest món, estem cridats a ser deixebles de Crist. Amb les nostres paraules i accions, els altres haurien d’adonar-se que vivim en l’alegria de saber que Jesús és el Senyor. No hem de dependre dels nostres recursos limitats, però podem treure força de l’amplitud de la gràcia salvadora de Crist.