Març, mes dedicat a Sant Josep
Pater noster: Sant Josep, prega per nosaltres.
La missió de Sant Josep era salvaguardar l’honor de la Mare de Déu, ajudar-la amb necessitats i custodiar el Fill de Déu, fins al moment en què es revelaria al món. Després d’haver deixat clara la seva missió, podria deixar la terra i anar al cel a rebre el premi. La mort és per a tothom i també per al nostre patriarca.
La mort dels sants és preciosa en presència del Senyor; la de San Giuseppe era molt preciosa.
Quan es va produir el seu trànsit? Sembla que fa temps que Jesús va començar la vida pública.
La posta de sol d’un dia esplèndid és preciosa; més bonic va ser el final de la vida del Guardià de Jesús.
A la història de molts sants llegim que se'ls va anunciar el dia de la seva mort. Cal suposar que aquest anunci també es va donar a Sant Josep.
Transportem-nos als moments de la seva mort.
San Giuseppe estirat sobre un terrat; Jesús era d’una banda i la Mare de Déu de l’altra; unes hostes invisibles d’Àngels estaven disposades a acollir la seva ànima.
El patriarca era serè. Sabent quins tresors deixava a la terra, Jesús i Maria, els va dirigir les seves últimes paraules d’amor demanant perdó si havia fallat en alguna cosa. Tant Jesús com la Mare de Déu es van emocionar, a causa dels cors molt delicats. Jesús el va consolar, assegurant-li que era l'amat entre els homes, que havia fet la voluntat de Déu a la terra i que se li preparava una recompensa molt gran al cel.
Tan bon punt va expirar l’ànima beneïda, què passa a totes les famílies quan baixa l’àngel de la mort: a la casa de Natzaret va passar el plor i el dol.
Jesús va plorar quan era a prop de la tomba del seu amic Llàtzer, tant que els transeünts van dir: Mireu com l’estimava!
Sent Déu i també un home perfecte, el seu cor va sentir el dolor de la separació i, certament, va plorar més que per Llàtzer, sent l'amor més gran que li va donar al Pare Putatiu. La Verge també va vessar les seves llàgrimes, ja que després les va vessar sobre el Calvari a la mort del seu Fill.
El cadàver de Sant Josep es va col·locar al llit i després es va embolicar al llençol.
Sens dubte, van ser Jesús i Maria els que van dur a terme aquest acte misericordiós envers aquell que els havia estimat tant.
El funeral va ser modest als ulls del món; però als ulls de la fe eren excepcionals; cap dels emperadors no va tenir al funeral l’honor que tenia Sant Josep; la seva processó fúnebre fou honrada per la presència del Fill de Déu i de la Reina dels Àngels.
San Girolamo i San Beda afirmen que el cos del sant va ser enterrat en un lloc entre la muntanya de Sion i el Giarlino degli Ulivi, al mateix lloc on posteriorment es va col·locar el cos de Maria Santissima.
exemple
Digueu-li a un sacerdot
Jo era un jove estudiant i estava amb la meva família a les vacances de tardor. Un vespre el meu pare es va sentir malament; durant la nit va ser assaltat per dolors de còlics molt forts.
Va venir el metge i va trobar el cas molt greu. Durant vuit dies es van prendre diversos tractaments, però en lloc de millorar, les coses van empitjorar. El cas semblava desesperat. Una nit es va produir una complicació i es va témer que el meu pare morís. Vaig dir a la meva mare i a les meves germanes: veureu que Sant Josep ens guardarà el pare!
L’endemà al matí vaig portar una petita ampolla d’oli a l’església, a l’altar de San Giuseppe i vaig encendre el llum. Vaig pregar al Sant amb fe.
Durant nou dies, cada matí, portava oli i tallava el llum que testimoniava la meva confiança en Sant Josep.
Abans que acabessin els nou dies, el meu pare estava fora de perill; aviat va poder deixar el seu llit i reprendre les seves ocupacions.
Al poble es va saber el fet i quan la gent va veure que el meu pare es curava, van dir: Aquesta vegada va fugir! - El mèrit era de San Giuseppe.
Làmina: ficar-se al llit, pensa: Arribarà el dia que aquest cos meu estarà mort al llit!
Giaculatoria - Jesús, Josep i Maria, que la meva ànima expiri en pau amb vosaltres!
Pres de San Giuseppe per don Giuseppe Tomaselli
El 26 de gener de 1918, quan tenia setze anys, vaig anar a l’església parroquial. El temple estava desert. Vaig entrar al Baptisteri i allà em vaig agenollar al costat de la Font Baptismal.
Vaig pregar i meditar: en aquest lloc, fa setze anys, vaig ser batejat i regenerat per a la gràcia de Déu i em van posar sota la protecció de sant Josep. Aquell dia, em van escriure al llibre dels vius; un altre dia estaré escrit en el dels difunts. -
Han passat molts anys des d’aquell dia. La joventut i la virilitat es van gastar en l’exercici directe del ministeri sacerdotal. He destinat aquest darrer període de la meva vida a l’apostolat de premsa. Vaig poder posar en circulació un bon nombre de fulletons religiosos, però vaig notar una llacuna: no he dedicat cap escrit a Sant Josep, del qual porto el nom. Cal escriure alguna cosa en honor seu, agrair-li l’assistència que em va donar des del naixement i obtenir la seva ajuda a l’hora de la mort.
No pretenc narrar la vida de sant Josep, sinó fer reflexions pietoses per santificar el mes anterior a la seva festa.