La meditació avui: fe en totes les coses
Ara hi havia un funcionari reial el fill del qual estava malalt a Cafarnaüm. Quan va saber que Jesús havia arribat a Galilea des de Judea, es va dirigir a ell i li va demanar que baixés i curés el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li va dir: "Si no veieu senyals i meravelles, no creureu". Joan 4: 46-48
Jesús va acabar curant el fill del funcionari reial. I quan el funcionari reial va tornar a comprovar que el seu fill estava curat, se'ns diu que "ell i tota la seva família van creure". Alguns creien en Jesús només després de fer miracles. Hi ha dues lliçons que hem d’aprendre d’això.
Reflexiona avui sobre la profunditat de la teva fe
En primer lloc, el fet que Jesús fes miracles és un testimoni de qui és. És un Déu d’abundant misericòrdia. Com Déu, Jesús hauria pogut esperar fe dels qui els servia sense oferir-los "proves" de signes i meravelles. Això es deu al fet que la veritable fe no es basa en proves externes, com ara veure miracles; més aviat, la fe autèntica es basa en una revelació interior de Déu mitjançant la qual ens comunica i creiem. Per tant, el fet que Jesús fes signes i meravelles demostra la seva compassió. Va oferir aquests miracles no perquè algú els mereixés, sinó simplement per la seva abundant generositat a l’hora de contribuir a despertar la fe en la vida d’aquells a qui els costava creure només a través del do interior de la fe.
Dit això, és important entendre que hem de treballar per desenvolupar la nostra fe sense confiar en signes externs. Imagineu-vos, per exemple, si Jesús no hagués fet mai miracles. Quants arribarien a creure en Ell? Potser molt pocs. Però hi hauria alguns que arribarien a creure, i els que sí que ho farien tindrien una fe excepcionalment profunda i autèntica. Imagineu-vos, per exemple, si aquest funcionari reial no hagués rebut un miracle pel seu fill, però, malgrat tot, hagués optat per creure en Jesús de totes maneres mitjançant el do interior transformador de la fe.
En cadascuna de les nostres vides, és essencial que treballem per desenvolupar la nostra fe, encara que Déu no sembli actuar de manera poderosa i òbvia. De fet, la forma de fe més profunda sorgeix a la nostra vida quan decidim estimar Déu i servir-lo, fins i tot quan les coses són molt difícils. La fe enmig de les dificultats és un signe de fe molt autèntic.
Reflexiona avui sobre la profunditat de la teva fe. Quan la vida és dura, estimes Déu i el serveixes encara? Fins i tot si no us treu les creus que porteu? Intenteu tenir una veritable fe en tot moment i sota totes les circumstàncies i us sorprendrà de la realitat i la sostenibilitat de la vostra fe.
Jesús misericordiós, el teu amor per nosaltres està més enllà del que puguem imaginar. La vostra generositat és realment gran. Ajudeu-me a creure en vosaltres i a abraçar la vostra santa voluntat tant en els moments bons com en els difícils. Ajudeu-me, sobretot, a estar obert al do de la fe, fins i tot quan la vostra presència i la vostra acció a la meva vida semblen silencioses. Que aquests moments, estimat Senyor, siguin moments de veritable transformació interior i gràcia. Jesús, crec en tu.