Meditació avui: voluntat permissiva de Déu
Voluntat permissiva de Déu: quan la gent de la sinagoga ho va sentir, es van omplir de ràbia. Es van aixecar, el van expulsar de la ciutat i el van conduir fins al cim del turó on es va construir la ciutat, per llançar-lo de cap. Però va passar entre ells i se’n va anar. Lluc 4: 28-30
Un dels primers llocs on Jesús va anar a començar el seu ministeri públic va ser la seva ciutat natal. Després d’entrar a la sinagoga i llegir del profeta Isaïes, Jesús va proclamar que la profecia d’Isaïes s’havia complert ara en la seva pròpia persona. Això va provocar que els seus ciutadans s’indignessin amb Ell, pensant que maleïa. De manera que, de manera sorprenent, van intentar matar Jesús immediatament traient-lo de la seva ciutat dalt del turó des d’on pretenia llançar-lo. Però després va passar una cosa fascinant. Jesús "va passar entre ells i se'n va anar".
Déu i la seva voluntat
El Pare finalment va permetre que es produís el greu mal de la mort del seu Fill, però només a la seva època. No queda clar en aquest passatge com Jesús va poder evitar matar-se en aquell mateix moment al començament del seu ministeri, però el que és important saber és que va poder evitar-ho perquè no era el seu moment. El Pare tenia altres coses a fer per Jesús abans que Li permetés oferir la seva vida lliurement per a la salvació del món.
Aquesta mateixa realitat és certa per a les nostres vides. Déu permet que el mal passi de vegades a causa del do irrevocable del lliure albir. Quan la gent tria el mal, Déu els permetrà continuar, però sempre amb un advertiment. L’advertència és que Déu permet que el mal s’infligeixi als altres només quan aquest mal es pot utilitzar finalment per a la glòria de Déu i alguna forma de bé. I només es permet en temps de Déu. Si fem el mal nosaltres mateixos, escollint el pecat en lloc de la voluntat de Déu, el mal que fem acabarà amb la nostra pèrdua de gràcia. Però quan som fidels a Déu i ens imposa un mal extern, Déu ho permet només quan aquest mal es pot redimir i utilitzar per a la seva glòria.
El millor exemple d'això és, per descomptat, la passió i la mort de Jesús. D'aquell esdeveniment va sortir un bé molt més gran que el mal mateix. Però Déu només ho permetia quan era el moment adequat, d'acord amb la voluntat de Déu.
Penseu en patir avui
Voluntat permissiva de Déu: reflexiona avui sobre el fet gloriós que qualsevol mal o sofriment injustament infligit en tu pugui acabar amb la glòria de Déu i el més gran salvació de les ànimes. Qualsevol cosa que puguis patir a la vida, si Déu ho permet, sempre és possible que aquest patiment participi en el poder redemptor de la creu. Tingueu en compte tots els patiments que heu patit i abraceu-lo lliurement, sabent que si Déu ho ha permès, segur que tindrà en compte un propòsit més gran. Deixeu aquest sofriment amb la màxima confiança i permeteu que Déu faci coses glorioses a través d’ell.
Oració: Déu de tota saviesa, sé que tu saps totes les coses i que totes es poden utilitzar per a la teva glòria i per a la salvació de la meva ànima. Ajudeu-me a confiar en vosaltres, sobretot quan suporto el patiment a la vida. Que no desesperi mai si em tracten injustament i que la meva esperança estigui sempre en Tu i en el teu poder per redimir totes les coses. Jesús, crec en tu.