Meditació del 16 de maig "El nou manament"

El Senyor Jesús afirma que dóna un nou manament als seus deixebles, és a dir, que s’estimen: “Jo us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres” (Jn 13).
Però, aquest manament no existia ja a l'antiga llei del Senyor, que prescriu: "Estimareu el vostre proïsme com a vosaltres mateixos"? (Lv 19, 18). Per què aleshores el Senyor diu un nou manament que sembla tan antic? És un manament nou perquè ens despulla del vell per posar-nos el nou? Segur. Fa nou qui l’escolta o més aviat qui se li mostra obedient. Però l’amor que es regenera no és pas purament humà. Això és el que el Senyor distingeix i qualifica amb les paraules: «Com t’he estimat» (Jn 13).
Aquest és l’amor que ens renova, per convertir-nos en homes nous, hereus del nou pacte, cantants d’una nova cançó. Aquest amor, estimats germans, va renovar els antics justos, els patriarques i els profetes, com més tard va renovar els apòstols. Aquest amor ara també renova tots els pobles, i de tota la raça humana, dispersos a la terra, forma un poble nou, el cos de la nova Núvia de l’únic Fill de Déu, del qual parlem al Cant dels Cants: Qui és ella que puja brillant de blancor? (cf. Ct 8: 5). Clarament brillant de blancor perquè es renova. De qui si no del nou manament?
Per a això, els membres estan atents els uns als altres; i si un membre pateix, tots pateixen amb ell i, si un és honrat, tots s’alegren amb ell (cf. 1 Cor 12: 25-26). Escolten i posen en pràctica allò que el Senyor ensenya: "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres" (Jn 13), però no com estimeu els que sedueixen, ni com estimeu els homes per l'únic el fet que siguin homes. Però com estimen els qui són déus i fills de l’Altíssim, a ser germans del seu únic Fill. Estimar-nos mútuament amb aquell amor amb què ell mateix estimava els homes, els seus germans, per poder-los guiar on el desig es satisfarà amb els béns (cf. Sal 34: 102).
El desig es complirà plenament quan Déu sigui tot en tots (cf. 1 Cor 15:28).
Aquest és l'amor que ens dóna aquell que ens va recomanar: "Com jo us he estimat, també us estimeu els uns als altres" (Jn 13:34). Per això, ens va estimar, perquè també ens estimem. Ens estimava i, per tant, volia que estiguéssim lligats per un amor mutu, de manera que fóssim el cos del cap suprem i les extremitats estretes per un vincle tan dolç.