La meditació actual: cerca de saviesa

Aconseguim menjar que no perdi, fem la feina de salvació. Treballem a la vinya del Senyor, perquè puguem merèixer els nostres diners diaris. Actuem a la llum de la saviesa que diu: Qui fa les seves obres a la meva llum no pecarà (cf. Sir 24:21). "El camp és el món" (Mt 13:38), diu la Veritat. Aprofundim-hi i hi trobarem el tresor amagat. Traiem-ho. De fet, és la mateixa saviesa que s’extreu de l’amagatall. Tots el busquem, tots ho desitgem.
Diu: "Si vols preguntar, pregunta, converteix, vine!" (Is 21, 12). Em pregunteu a què voleu convertir? Allunyeu-vos de les vostres ganes. I si no la trobo en els meus desitjos, on puc trobar aquesta saviesa? De fet, la meva ànima l’enyora. Si el voleu, segur que el trobareu. Però no n’hi ha prou d’haver-lo trobat. Un cop trobat, és necessari abocar-lo al cor en bona mesura, aixafat, sacsejat i desbordant (cf. Lc 6). I amb raó. De fet: Feliç l’home que troba saviesa i té prudència en abundància (cf. Pro 38:3). Cerqueu-lo, per tant, mentre el pugueu trobar i mentre sigui a prop vostre, crideu-lo. Voleu sentir com de proper us queda? A prop vostre hi ha la paraula al vostre cor i a la vostra boca (cf. Rom 13), però només si la busqueu amb el cor dret. Perquè d’aquesta manera trobareu saviesa al vostre cor i us omplireu de prudència a la vostra boca; però vegeu que flueix cap a vosaltres, no que surti o sigui rebutjat.
Segur que heu trobat mel, si heu trobat saviesa. No en mengeu massa, per no haver de llençar-lo després d’haver-vos omplert. Menja’ls perquè tinguis sempre gana. De fet, la saviesa diu: "Aquells que es nodreixen de mi encara tindran gana" (Sir 24:20). No us fixeu massa en el que teniu. No mengeu per omplir-lo per no rebutjar-lo i perquè no us ha estat arrencat allò que creieu que teniu, ja que us heu descuidat abans del temps de buscar. De fet, no s’ha de desistir de buscar o invocar la saviesa mentre es pot trobar mentre és a prop. En cas contrari, segons el propi Salomó, com qui menja molta mel reparteix danys, també el que vulgui examinar la majestuositat divina queda triturat per la seva glòria (cf. Pro 25:27). De la mateixa manera que l’home que troba saviesa és beneït, també ho és, o encara més beneït, qui habita en saviesa. De fet, això potser es refereix a la seva abundància.
Certament, en aquests tres casos, hi ha una saviesa i una prudència abundants als llavis: si teniu a la boca la confessió de la vostra iniquitat, si teniu acció de gràcies i un cant de lloança, si finalment també teniu una conversa edificant. En realitat, "amb el cor es creu per obtenir justícia i amb la boca es fa la professió de fe per tenir la salvació" (Rm 10, 10). Així com: El just es converteix en el seu acusador des del principi de la seva dita (cf. Pro 18, 12), al centre ha d’engrandir Déu i en un tercer moment s’ha d’omplir de saviesa per edificar el pròxim.