Meditació d’avui: El que volia néixer per a nosaltres, no volia ser ignorat per nosaltres

Encara que en el mateix misteri de l'Encarnació del Senyor els signes de la seva divinitat sempre han estat clars, la solemnitat d'avui ens mostra i ens revela de moltes maneres que Déu va aparèixer en un cos humà, perquè la nostra naturalesa mortal, sempre envoltada de foscor, hauria de no perdre, per ignorància, allò que mereixia rebre i posseir per gràcia.
De fet, qui volia néixer per a nosaltres no ens volia quedar amagat; i per tant es manifesta d'aquesta manera, perquè aquest gran misteri de pietat no esdevingui motiu d'error.
Avui els reis mags, que el buscaven brillant entre les estrelles, el troben plorant al seu bressol. Avui els Reis Mags veuen clarament, embolicats amb draps, aquell que durant tant de temps es van conformar amb contemplar obscurament a les estrelles. Avui els Reis Mags consideren amb gran sorpresa el que veuen al pessebre: el cel abaixat a la terra, la terra aixecada al cel, l'home en Déu, Déu en l'home, i aquell que el món sencer no pot contenir, tancat en un cos petit.
Veient-ho, creuen i no ho qüestionen i ho proclamen com és amb els seus dons simbòlics. Amb encens el reconeixen com a Déu, amb or l'accepten com a rei, amb mirra expressen la fe en aquell que hauria d'haver mort.
A partir d'això el pagan, que era l'últim, esdevingué primer, perquè aleshores la fe dels gentils fou inaugurada per la dels Reis Mags.
Avui Crist ha baixat al llit del Jordà per rentar els pecats del món. El mateix Joan testimonia que va venir precisament per aquest motiu: «Heus aquí l'Anyell de Déu, el que lleva el pecat del món» (Jn 1,29). Avui el servent té a les mans l'amo, l'home Déu, Joan Crist; el té per rebre el perdó, no per donar-li-lo.
Avui, com diu el Profeta: La veu del Senyor és sobre les aigües (vegeu Sal 28,23). Quina veu? «Aquest és el meu Fill estimat, en qui em complau» (Mt 3,17).
Avui l'Esperit Sant planeja sobre les aigües en forma de colom, de manera que, tal com el colom de Noè va anunciar que el diluvi universal havia cessat, així, com a indici d'això, es podia entendre que el naufragi etern del món acabat; i no va portar com ella una branca de l'olivera mil·lenària, sinó que va vessar tota l'abundància del nou crisma sobre el cap del nou progenitor, perquè es complís allò que el Profeta havia predit: «Déu, el vostre Déu, ha t'ha consagrat amb l'oli de l'alegria abans que els teus iguals" (Salm 44,8:XNUMX).
Avui Crist comença les meravelles celestials, canviant les aigües en vi; però llavors l'aigua havia de ser transformada en sagrament de la sang, perquè Crist aboqués copes pures de la plenitud de la seva gràcia als qui volen beure. Així es va complir la dita del Profeta: Que preciosa és la meva copa que desborda! (vegeu Ps 22,5).