La meditació actual: entendre la gràcia de Déu

L'apòstol escriu als Gàlates perquè entenguin que la gràcia els ha apartat del domini de la Llei. Quan se’ls va predicar l’evangeli, hi havia alguns que havien vingut de la circumcisió que, tot i ser cristians, encara no entenien el do de l’evangeli i, per tant, volien complir les prescripcions de la Llei que el Senyor havia imposat a aquells que no va servir la justícia, sinó el pecat. En altres paraules, Déu havia donat una llei justa als homes injustos. Va ressaltar els seus pecats, però no els va esborrar. De fet, sabem que només la gràcia de la fe, mitjançant la caritat, treu els pecats. Per contra, els conversos del judaisme van afirmar situar els gàlates sota el pes de la Llei, que ja estaven en el règim de gràcia, i van afirmar que l’Evangeli no seria útil als gàlates si no es deixaven circumcidar i ho feien. no sotmetre's a totes les prescripcions. formalitats del ritu jueu.
Per aquesta convicció, havien començat a sospitar cap a l’apòstol Pau, que havia predicat l’evangeli als gàlates i el culpava de no seguir la línia de conducta dels altres apòstols que, segons ells, induïen els pagans a viure com a jueus. Fins i tot l’apòstol Pere havia cedit a les pressions d’aquestes persones i se l’havia induït a comportar-se d’una manera que feia creure que l’evangeli no faria res als pagans si no se sotmetessin a les imposicions de la Llei. Però el mateix apòstol Pau el va distreure d’aquesta doble línia de conducta, tal com relata en aquesta carta. El mateix problema també es tracta a la carta als romans. Tanmateix, sembla que hi ha alguna diferència, pel fet que en aquest Sant Pau resol la disputa i resol la disputa que havia esclatat entre els que provenien dels jueus i els que provenien del paganisme. En la carta als Gàlates, però, s’adreça a aquells que ja havien estat preocupats pel prestigi dels judaitzants que els obligaven a complir la Llei. Havien començat a creure’ls, com si l’apòstol Pau hagués predicat mentides, convidant-los a no ser circumcidats. Per tant, comença així: "Estic meravellat que tan ràpidament passeu del qui us va cridar amb la gràcia de Crist a un altre evangeli" (Gàl. 1: 6).
Amb aquest debut va voler fer una discreta referència a la polèmica. Així, en la mateixa salutació, proclamar-se apòstol, "ni per part dels homes ni de l'home" (Gàl. 1: 1), - per assenyalar que aquesta declaració no es troba en cap altra carta - mostra clarament que aquells anuncis de falses les idees no provenien de Déu, sinó dels homes. No s’hauria de tractar com a inferior als altres apòstols pel que fa al testimoni evangèlic. Sabia que no era un apòstol ni dels homes, ni de l’home, sinó de Jesucrist i de Déu Pare (cf. Gàl 1).