Meditació d'avui: coneix la dignitat de la teva naturalesa

El nostre Senyor Jesucrist, en néixer un home veritable, sense deixar de ser Déu veritable, va començar, en si mateix, una nova creació i, amb aquest naixement, va comunicar a la humanitat un principi espiritual. Quina ment podria entendre aquest misteri o quin llenguatge podria expressar aquesta gràcia? La humanitat pecadora recupera la innocència, la humanitat envellida en el mal recupera una nova vida; els desconeguts reben adopció i els estrangers prenen possessió de l’herència.
Desperta’t, home, i reconeix la dignitat de la teva naturalesa. Recordeu que vau ser creats a imatge de Déu; que, si aquesta semblança es va deformar en Adam, no obstant això es va restaurar en Crist. De criatures visibles, ajudeu-vos d’una manera adequada, ja que utilitzeu la terra, el mar, el cel, l’aire, les fonts, els rius. Què tan meravellós i meravellós hi trobeu, dirigiu-lo cap a l’elogi i la glòria del Creador.
Amb el sentit corporal de la vista, també acolliu la llum material, però, alhora, abraceu, amb tot l’ardor del vostre cor, la veritable llum que il·lumina tots els homes que vénen a aquest món (cf. Jn 1: 9). D’aquesta llum, el profeta diu: “Mireu-lo i quedareu radiant, no us confondreu els rostres” (Sal 33, 6). De fet, si som el temple de Déu i l’Esperit de Déu habita en nosaltres, allò que cada creient porta al seu cor val més que el que pot admirar al cel.
No volem amb això, estimats amics, incitar-vos o persuadir-vos a menysprear les obres de Déu, ni veure res contrari a la vostra fe en les coses que el Déu de la bondat ha creat el bé, sinó que només us volem exhortar perquè pugueu saber utilitzar totes les criatures i tota la bellesa d’aquest món d’una manera sàvia i equilibrada. De fet, com diu l'apòstol: "Les coses visibles són d'un moment, les invisibles són eternes" (2Co 4, 18).
Per tant, ja que naixem per a la vida actual, però renaixem per a la futura, no ens hem de dedicar tots als béns temporals, sinó a lluitar pels béns eterns. De fet, per contemplar més de prop allò que esperem, reflexionem sobre el que la gràcia divina ha atorgat a la nostra naturalesa. Escoltem l'apòstol, que ens diu: «De fet, esteu morts i la vostra vida està ara amagada amb Crist en Déu! Quan Crist, la vostra vida, es manifestarà, també vosaltres us manifestareu amb ell en glòria "(Col 3, 34), que viu i regna amb el Pare i l'Esperit Sant per als segles dels segles. Amén.