Meditació d’avui: què donarem a canvi del Senyor per tot el que ens dóna?

Quin idioma podria emfatitzar adequadament els dons de Déu? De fet, el seu nombre és tan gran que s’escapa de qualsevol llista. La seva grandesa, doncs, és tal i tal que fins i tot un d’ells hauria d’animar-nos a donar les gràcies al donant sense parar.
Però hi ha un favor que, fins i tot si volguéssim, no podríem passar de cap manera en silenci. De fet, no podia ser admissible que cap persona, dotada d’una ment sana i capaç de reflexionar, no fes cap paraula, encara que estigui molt per sota del deure, del benefici diví diví que estem a punt de recordar.
Déu va crear l’home a la seva imatge i semblança. Li va proporcionar intel·ligència i raó a diferència de tots els altres éssers vius de la terra. Li va donar la facultat de delectar-se amb la bellesa estupenda del paradís terrenal. I finalment el va fer sobirà de totes les coses del món. Després de l’engany de la serp, la caiguda en el pecat i, a través del pecat, la mort i les tribulacions, no va abandonar la criatura al seu destí. En canvi, li va donar la llei per ajudar-la, els àngels per protegir-la i custodiar-la i va enviar els profetes per corregir vicis i ensenyar la virtut. Amb amenaces de càstigs reprimits i erradicada la impetuositat del mal. Amb les seves promeses va estimular l'alacritat del bé. No poques vegades mostrava per endavant, en aquesta o aquella persona, el destí final de la bona o la mala vida. No desinteressava l’home fins i tot quan persistia persistentment en la seva desobediència. No, en la seva bondat, el Senyor no ens ha abandonat ni per la insensatesa i la insolència que vam demostrar en menysprear els honors que ens havia ofert i en trepitjar el seu amor com a benefactor. Més aviat, ens ha tornat a cridar de la mort i ha tornat a la vida nova a través del nostre Senyor Jesucrist.
En aquest punt, fins i tot la forma en què es va obtenir el benefici desperta una admiració encara més gran: "Tot i que és de naturalesa divina, no considerava la seva igualtat amb Déu un tresor gelós, sinó que es va despullar, assumint la condició de servidor" (Phil 2, 6-7). També va assumir els nostres sofriments i va assumir els nostres dolors, per a nosaltres va ser colpejat de manera que ens van curar les seves ferides (cf. Is 53, 4-5) i de nou ens va redimir de la maledicció, convertint-se en ell mateix per nosaltres (cf. Gal 3, 13), i va conèixer una mort extremadament ignominiosa per tornar-nos a una vida gloriosa.
No es va conformar amb tornar-nos a cridar de la mort a la vida, sinó que també ens va fer partícips de la seva pròpia divinitat i ens manté preparada una glòria eterna que supera en magnitud qualsevol avaluació humana.
Què podem retornar al Senyor per tot el que ens ha donat? (cf. Ps 115, 12). És tan bo que ni tan sols requereix recíproc: és feliç que el corresponguem amb el nostre amor.
Quan penso en tot això, em quedo aterrat i astorat per la por que, a causa de la meva lleugeresa mental o preocupacions de res, em debiliti en l’amor de Déu i fins i tot esdevingui una causa de vergonya i desgràcia per a Crist.