La meditació avui: els dos preceptes de l’amor

El Senyor, mestre de caritat, ell mateix ple de caritat, va venir a resumir la paraula sobre la terra (cf. Rm 9), tal com va ser predit, i va demostrar que la Llei i els profetes es basen en els dos preceptes de 'amor. Recordem junts, germans, quins són aquests dos preceptes. Us han de ser molt coneguts i no només us venen al cap quan els tornem a trucar: mai no s’han d’esborrar dels vostres cors. Sempre, en cada moment, tingueu present que cal estimar Déu i el proïsme: Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la ment; i el seu proïsme com a si mateixos (cf. Mt 28, 22. 37). Això sempre s’ha de pensar, meditar i recordar, practicar i implementar. L’amor a Déu és primer com a manament, però l’amor al proïsme és primer com a aplicació pràctica. Qui et dóna el manament de l’amor en aquests dos preceptes, no t’ensenya primer l’amor al proïsme, després el de Déu, sinó a l’inrevés.
Però com que encara no veieu Déu, estimant el vostre proïsme adquiriu el mèrit de veure’l; estimant el pròxim, purifiqueu els ulls per poder veure Déu, com afirma clarament Joan: Si no estimeu el germà que veieu, com podeu estimar Déu que no veieu? (cf. 1 Jn 4,20:1,18). Si, escoltant l’exhortació d’estimar Déu, em deies: Mostra’m aquell que he d’estimar, només et podria respondre amb Joan: ningú no va veure mai Déu (cf. Jn 1). Però perquè no creieu que esteu totalment exclòs de la possibilitat de veure Déu, el mateix Joan diu: «Déu és amor; qui està enamorat, roman en Déu "(4,16 Jn XNUMX). Per tant, estimeu el proïsme i mirant dins vostre des d’on neix aquest amor, veureu, en la mesura del possible, Déu.
Llavors comença a estimar el proïsme. Trenca el pa amb aquells que tenen gana, porta els pobres sense sostre a casa, vesteix els que veus nus i no menysprea els del teu llinatge (cf. Is 58,7). Fent això, què obtindreu? "Llavors la teva llum ressuscitarà com l'alba" (Is 58,8). La teva llum és el teu Déu, ell és la llum del matí perquè arribarà després de la nit d’aquest món: no s’aixeca ni es posa, sempre brilla.
Estimant el proïsme i cuidant-lo, camines. I cap a on us condueix el camí si no al Senyor, a aquell que hem d’estimar amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la nostra ment? Encara no hem arribat al Senyor, però sempre tenim el proïsme amb nosaltres. Ajudeu, doncs, al veí amb qui camineu, per arribar a aquell amb qui voleu romandre.