Meditació avui: la creu sigui la teva alegria

Sens dubte, tota acció de Crist és una font de glòria per a l’Església catòlica; però la creu és la glòria de les glòries. Precisament això és el que va dir Pau: Lluny de mi és la glòria excepte en la creu de Crist (cf. Gàl 6).
Sens dubte, va ser extraordinari que aquell pobre cec de naixement recuperés la vista a la piscina de Siloe: però, què es compara amb les persones cegues de tot el món? Una cosa excepcional i fora de l’ordre natural que Llàtzer, que portava quatre dies mort, tornaria a la vida. Però aquesta sort li va caure a ell i a ell sol. Què passa si pensem en tots aquells que, dispersos pel món, havien mort pels pecats?
Va ser meravellós el prodigi que va multiplicar els cinc pans proporcionant menjar a cinc mil homes amb l’abundància d’una font. Però, què és aquest miracle quan pensem en tots aquells de la terra que van ser turmentats per la fam de la ignorància? El miracle que en un instant va alliberar de la seva infermitat aquella dona que Satanàs havia mantingut lligada durant divuit anys també va ser digna d’admiració. Però, què és això en comparació amb l'alliberament de tots nosaltres, carregats de tantes cadenes de pecats?
La glòria de la creu va il·luminar tots aquells que eren cecs a la seva ignorància, van dissoldre tots aquells que estaven lligats sota la tirania del pecat i van redimir el món sencer.
Per tant, no ens hem d’avergonyir de la creu del Salvador, sinó que la glorifiquem. Perquè si és cert que la paraula "creu" és un escàndol per als jueus i una ximpleria per als pagans, per a nosaltres és una font de salvació.
Si per als que van a la perdició és una bogeria, per a nosaltres que hem estat salvats, és la força de Déu. De fet, qui va donar la vida per nosaltres no era un home senzill, sinó el Fill de Déu, Déu mateix, creat home.
Si una vegada aquell xai, immolat segons la prescripció de Moisès, mantingués allunyat l’àngel exterminador, el xai que treu el pecat del món no hauria de tenir una eficàcia més gran per alliberar-nos dels pecats? Si la sang d’un animal irracional garanteix la salvació, la sang de l’únic fill de Déu no ens hauria de portar salvació en el veritable sentit de la paraula?
No va morir contra la seva voluntat, ni la violència va sacrificar-lo, sinó que es va oferir per voluntat pròpia. Escolteu el que diu: tinc el poder de donar la meva vida i el poder de recuperar-la (cf. Jn 10). Per tant, va anar a conèixer la seva passió per voluntat pròpia, feliç amb una obra tan sublim, plena d’alegria dins seu pel fruit que hauria donat, és a dir, la salvació dels homes. No es va ruboritzar la creu, perquè va portar la redempció al món. Tampoc no va patir un home de res, sinó que Déu el va fer home i, com a home que s’esforçava completament per aconseguir la victòria en obediència.
Per tant, que la creu no sigui una font d’alegria per a vosaltres només en moments de tranquil·litat, però confieu que també serà una font d’alegria en temps de persecució. Que no us passi que sou amic de Jesús només en temps de pau i després enemic en temps de guerra.
Ara rebeu el perdó dels vostres pecats i les grans benediccions de les donacions espirituals del vostre rei i, per tant, quan s’acosti la guerra, lluitarà amb valentia pel vostre rei.
Jesús va ser crucificat per vosaltres, que no havia fet res de dolent: i no us deixareu crucificar per aquell que va ser clavat a la creu per vosaltres? No és tu qui fa un regal, sinó qui el rep abans que fins i tot no puguis fer-ho, i més endavant, quan tinguis habilitat per fer-ho, simplement retorna la devolució d’agraïment, dissolent el teu deute a qui per la teva l'amor va ser crucificat al Gòlgota.