Meditació avui: la paraula de Déu és una font inesgotable de vida

Qui és capaç d’entendre, Senyor, tota la riquesa d’una de les teves paraules? S’escapa molt més del que entenem. Som com els assedegats que beuen d’una font. La vostra paraula ofereix molts aspectes diferents, així com les perspectives dels qui l'estudien. El Senyor va acolorir la seva paraula amb diverses belleses, perquè aquells que l’examinen puguin contemplar el que prefereixen. Ha amagat tots els tresors a la seva paraula, de manera que cadascun de nosaltres trobarà riquesa en allò que contempla.
La seva paraula és un arbre de la vida que, de totes bandes, us dóna fruits beneïts. És com aquella roca oberta al desert, que es va convertir en una beguda espiritual per a tots els homes de totes bandes. Van menjar, diu l’apòstol, un aliment espiritual i van beure una beguda espiritual (cf. 1 Cor 10).
Qui toca una d’aquestes riqueses no creu que no hi hagi res més a la paraula de Déu a part del que ha trobat. Adoneu-vos més aviat que no us ha pogut descobrir, sinó una cosa entre moltes altres. Després d’haver-vos enriquit amb la paraula, no creieu que això s’empobreixi. Incapaç d’esgotar la seva riquesa, dóna les gràcies per la seva immensitat. Alegreu-vos que us hagi satisfet, però no us entristiu que la riquesa de la paraula us superi. Qui té set està content de beure, però no s’entristeix perquè no pot drenar la font. És millor que la font satisfaci la vostra set que que la set esgoti la font. Si la vostra set es calma sense que la font quedi dessecada, podeu tornar a beure sempre que ho necessiteu. Si, en canvi, si sacies la primavera, la teva victòria seria la teva desgràcia. Doneu les gràcies pel que heu rebut i no us queixegueu del que queda inutilitzat. El que vas endur o emportar és teu, però el que queda és el teu llegat. El que no podríeu rebre immediatament a causa de la vostra debilitat, rebeu-lo en altres ocasions amb la vostra perseverança. No tingueu la impudència de voler fer d'una sola tirada allò que no es pot prendre excepte diverses vegades, i no us allunyeu d'allò que només podreu rebre una mica a la vegada.