La meditació actual: la plenitud de la divinitat

La bondat i la humanitat de Déu, el nostre Salvador, es van manifestar (cf. Tit 2,11:1,1). Donem gràcies a Déu que ens fa gaudir d’un consol tan gran en el nostre pelegrinatge d’exiliats, en la nostra misèria. Abans que aparegués la humanitat, la bondat estava amagada, però hi era fins i tot abans, perquè la misericòrdia de Déu és de l’eternitat. Però, com podríeu saber que és tan gran? Era una promesa, però no es va fer sentir i, per tant, no la van creure molts. Moltes vegades i de diferents maneres, el Senyor va parlar als profetes (cf. Heb 29,11: 33,7). Va dir - tinc pensaments de pau, no d’aflicció (cf. Jer 53,1). Però, què va respondre l’home, sentint l’aflicció i no coneixent la pau? Fins quan dius: La pau, la pau i la pau no hi són? Per aquest motiu, els proclamadors de la pau van plorar amargament (cf. XNUMX) dient: Senyor, qui va creure el nostre anunci? (cf. Is XNUMX: XNUMX).
Però ara almenys els homes creuen després d’haver-ho vist, perquè el testimoni de Déu s’ha convertit en plenament creïble (cf. Sal 92,5: 18,6). Per no romandre amagat fins i tot dels ulls inquiets, ha col·locat el seu tabernacle al sol (cf. Sal XNUMX).
Aquí hi ha la pau: no promesa, sinó enviada; no diferit, sinó donat; no profetitzat, però present. Déu Pare ha enviat a la terra un sac, per dir-ho d’alguna manera, ple de la seva misericòrdia; un sac que es va trencar durant la passió perquè el preu que tancava el nostre rescat pogués sortir; sens dubte un sac petit, però ple, si se'ns ha donat un Petit (cf. Is 9,5) en què, tanmateix, "la plenitud de la divinitat habita corporalment" (Col 2,9). Quan va arribar la plenitud del temps, també va arribar la plenitud de la divinitat.
Déu va venir en la carn per revelar-se també als homes que són de carn i per reconèixer la seva bondat manifestant-se en la humanitat. Déu es manifesta en l’home, la seva bondat ja no es pot amagar. Quina prova millor de la seva bondat que podria aportar que prenent la meva carn? Només la meva, no la carn que tenia Adam abans de la culpa.
Res demostra la seva misericòrdia més que haver assumit la nostra pròpia misèria. Senyor, qui és aquest home per cuidar-lo i centrar-te en ell? (cf. Ps 8,5; Heb 2,6).
D’això, fes saber a l’home quant es preocupa Déu d’ell i sap el que pensa i sent d’ell. No preguntis, home, què pateixes, sinó què va patir. A partir del que va venir per a tu, reconeix quant vals per a ell i entendràs la seva bondat a través de la seva humanitat. Com es va fer petit en encarnar-se, també es va mostrar gran en bondat; i és molt més estimat per a mi, com més se’m baixa. La bondat i la humanitat de Déu, el nostre Salvador, es van manifestar –diu l’apòstol– (cf. Tt 3,4). Certament, gran és la bondat de Déu i, sens dubte, una gran prova de bondat que ha donat unint la divinitat amb la humanitat.