La meditació actual: la veritat ha sorgit de la terra

Desperta, home: per tu Déu es va fer home. "Desperteu-vos, vosaltres que dormiu, ressusciteu dels morts i Crist us il·luminarà" (Ef 5:14). Per a vosaltres, dic, Déu es va fer home.
Hauries mort per sempre si no hagués nascut a temps. No hauria alliberat la teva naturalesa del pecat si no hagués pres una naturalesa semblant al pecat. La perpetua misèria us hauria posseït si no s’hagués atorgat aquesta pietat. No hauries recuperat la vida si no hagués trobat la teva pròpia mort. Hauries fracassat si no t’hagués ajudat. Hauries mort si no hagués vingut.
Preparem-nos per celebrar amb alegria la vinguda de la nostra salvació, de la nostra redempció; per celebrar el dia de la festa en què el gran i etern dia va sortir del seu gran i etern dia en el nostre dia temporal tan curt. "S'ha convertit en justícia, santificació i redempció per a nosaltres, perquè, tal com està escrit, qui es jacta pot presumir del Senyor" (1 Cor 1: 30-31).
"La veritat va sorgir de la terra" (Sal 84, 12): va néixer de la Verge Crist, que va dir: "Jo sóc la veritat" (Jn 14, 6). "I la justícia ha mirat des del cel" (Sal 84, 12). L'home que creu en Crist, nascut per nosaltres, no rep la salvació d'ell mateix, sinó de Déu. "La veritat va brotar de la terra", perquè "la Paraula es va fer carn" (Jn 1, 14). "I la justícia ha aparegut des del cel", perquè "tot bon regal i tot regal perfecte ve de dalt" (Jn 1). "La veritat va brotar de la terra": la carn de Maria. "I la justícia ha mirat des del cel", perquè "l'home no pot rebre res si no se li ha donat del cel" (Jn 17, 3).
"Justificats per la fe, estem en pau amb Déu" (Rm 5: 1) perquè "la justícia i la pau han besat" (Salm 84, 11) "per al nostre Senyor Jesucrist", perquè "la veritat és brotat de la terra "(Sal 84, 12). "Per mitjà d'ell tenim accés a aquesta gràcia en què ens trobem i de la qual ens jactem amb l'esperança de la glòria de Déu" (Rm 5). No diu "de la nostra glòria", sinó "de la glòria de Déu", perquè la justícia no ens va arribar, sinó que "va mirar des del cel". Per tant, "qui glorifica" es glorifica en el Senyor, no en ell mateix.
Des del cel, de fet, pel naixement del Senyor de la Mare de Déu ... es va escoltar l’himne dels àngels: "Glòria a Déu en el més alt i pau a la terra als homes de bona voluntat" (Lc 2, 14). Com podria arribar la pau a la terra, si no perquè la veritat va brotar de la terra, és a dir, que Crist va néixer de la carn? "Ell és la nostra pau, qui ha fet un dels dos pobles" (Ef 2:14), perquè siguem homes de bona voluntat, lligats dolçament pel lligam de la unitat.
Per tant, alegrem-nos d'aquesta gràcia perquè la nostra glòria sigui el testimoni d'una bona consciència. No ens enorgullim en nosaltres mateixos, sinó en el Senyor. S'ha dit: "Tu ets la meva glòria i aixeca el meu cap" (Sal 3: 4): i quina gràcia d'un Déu més gran ens podria brillar? Tenint un Fill unigènit, Déu el va fer fill de l’home i, per contra, el va fer fill de l’home de Déu. Busqueu el mèrit, la causa, la justícia i vegeu si alguna vegada trobeu res més que la gràcia.

de sant Agustí, bisbe