La meditació actual: El matrimoni de Crist amb l’Església

"Tres dies després hi va haver un casament" (Jn 2, 1). Què és aquest matrimoni si no els desitjos i les alegries de la salvació humana? De fet, la salvació se celebra en el simbolisme del número tres: ja sigui per la confessió de la Santíssima Trinitat o per la fe de la resurrecció, que va tenir lloc tres dies després de la mort del Senyor.
Pel que fa al simbolisme del casament, recordem que en un altre passatge de l’Evangeli es diu que el fill petit és rebut al seu retorn amb música i danses, incloses sumptuoses peces de casament, per simbolitzar la conversió del poble pagà.
"Com un nuvi que surt de la cambra de nuvis" (Sal 18: 6). Crist va descendir a la terra per unir-se a l’Església mitjançant la seva encarnació. A aquesta Església reunida entre els pobles pagans, va donar promeses i promeses. La seva redempció com a penyora, com a promeses de vida eterna. Tot això, per tant, va ser un miracle per als que van veure i un misteri per als que van entendre.
De fet, si reflexionem profundament, entendrem que a l’aigua es presenta una certa imatge del bateig i la resurrecció. Quan una cosa sorgeix per procés intern d’una altra o quan es porta una criatura inferior per a una conversió secreta a un estat superior, ens trobem davant d’un segon naixement. Les aigües es transformen de cop i després transformaran els homes. A Galilea, per tant, mitjançant l’obra de Crist, l’aigua es converteix en vi; la llei desapareix, té lloc la gràcia; l’ombra fuig, la realitat s’apodera; les coses materials es comparen amb les espirituals; la vella observança dóna pas al Nou Testament.
El beat apòstol afirma: "Les coses antigues han passat, les noves han nascut" (2 Cor 5, 17). Com l’aigua continguda als pots no perd res del que era i comença a ser el que no era, de manera que la Llei no es va veure minvada per l’arribada de Crist, sinó que se’n va beneficiar, ja que va rebre la seva finalització.
A falta de vi, se serveix un altre vi; el vi de l’Antic Testament és bo; però el del Nou és millor. L’Antic Testament al que obeeixen els jueus està esgotat a la carta; el nou al que obeïm restaura el sabor de la gràcia. El vi "bo" és el manament de la Llei que diu: "Estimaràs el proïsme i odiaràs el teu enemic" (Mt 5, 43), però el vi de l'Evangeli que és "millor" diu: "Et dic en lloc d’això, estimeu els vostres enemics i feu el bé als vostres perseguidors ”(Mt 5:44).