La meditació actual: l’exemple de Natzaret

La casa de Natzaret és l’escola on vam començar a comprendre la vida de Jesús, és a dir, l’escola de l’evangeli. Aquí s’aprèn a observar, escoltar, meditar, penetrar en el significat tan profund i tan misteriós d’aquesta manifestació del Fill de Déu tan senzill, humil i bell. Potser també aprenem, gairebé sense adonar-nos-en, d’imitar.
Aquí aprenem el mètode que ens permetrà conèixer qui és Crist. Aquí descobrim la necessitat d’observar el quadre de la seva estada entre nosaltres: és a dir, els llocs, els temps, els costums, la llengua, els ritus sagrats, en definitiva, tot el que Jesús feia servir per manifestar-se al món.
Aquí tot té veu, tot té un sentit. Aquí, en aquesta escola, sens dubte entenem per què hem de mantenir una disciplina espiritual si volem seguir la doctrina de l’evangeli i convertir-nos en deixebles del Crist. Ah! quina voluntat ens agradaria tornar a la infància i anar a aquesta humil i sublim escola de Natzaret! Quina ardència ens agradaria tornar a començar, a prop de Maria, per aprendre la veritable ciència de la vida i la saviesa superior de les veritats divines! Però només hi passem i hem de plantejar el desig de continuar coneixent, en aquesta casa, la formació mai completada per a la intel·ligència de l'Evangeli. Tanmateix, no deixarem aquest lloc sense haver recollit, gairebé de manera subrepticia, alguns breus avisos de la casa de Natzaret.
En primer lloc ens ensenya el silenci. Ah! si l’estima del silenci renaixia en nosaltres, una atmosfera admirable i indispensable de l’esperit: mentre estem atordits per tantes dines, sorolls i veus sensacionals en la vida agitada i tumultuosa del nostre temps. Ah! el silenci de Natzaret, ensenya-nos a ser ferms amb bons pensaments, amb intenció de la vida interior, disposats a escoltar bé les inspiracions secretes de Déu i les exhortacions dels veritables mestres. Ensenyeu-nos quina importància i necessària és la tasca de preparació, l’estudi, la meditació, la interioritat de la vida, l’oració, que Déu només veu en secret.
Aquí entenem la forma de viure de la família. Natzaret ens recorda què és la família, quina és la comunió de l’amor, la seva bellesa austera i senzilla, el seu caràcter sagrat i inviolable; mostra'ns quina és l'educació familiar dolça i insubstituïble, ensenya'ns la seva funció natural en l'ordre social. Finalment aprenem la lliçó del treball. Ah! casa de Natzaret, casa del fill del fuster! Aquí, sobretot, desitgem comprendre i celebrar la llei, severa, certament, però que redimeix la fatiga humana; aquí es dignifica la dignitat del treball perquè tothom ho senti; recordeu sota aquest sostre que el treball no pot ser un fi en si mateix, sinó que rep la seva llibertat i excel·lència, no només del que s’anomena valor econòmic, sinó també del que la converteix en el seu noble final; aquí finalment volem saludar els treballadors de tot el món i mostrar-los el gran model, el seu germà diví, el profeta de totes les causes justes que els preocupen, és a dir Crist, el nostre Senyor.