Meditació avui: misteri sempre nou

La Paraula de Déu es va generar segons la carn d’una vegada per totes. Ara, per la seva bondat amb l’home, anhela néixer segons l’esperit en aquells que el volen i esdevé un nen que creix amb el creixement de les seves virtuts. Es manifesta en aquella mesura que el destinatari sap que és capaç. No restringeix la immensa visió de la seva grandesa per enveja i gelosia, però és savi, gairebé mesurant-la, la capacitat de qui ho desitgi. Així, doncs, la Paraula de Déu, tot manifestant-se en la mesura dels que hi participen, continua sent sempre inescrutable per a tothom, atès l’altíssim misteri. Per això, l'apòstol de Déu, considerant amb saviesa la importància del misteri, diu: "Jesucrist és el mateix ahir, avui i per sempre!" (Heb 13,8), cosa que significa que el misteri sempre és nou i no envellix mai per a la comprensió de cap ment humana.
Crist Déu neix i es fa home, prenent un cos dotat d’una ànima intel·ligent, ell, que havia permès que les coses sortissin del no-res. Des de l’est, una estrella que brilla a plena llum del dia guia els savis cap al lloc on la Paraula va prendre carn, per demostrar místicament que la Paraula continguda a la llei i als profetes supera tot el coneixement dels sentits i condueix el poble a la llum suprema de coneixement.
De fet, la paraula de la llei i dels profetes, disfressada d’una estrella, entesa correctament, condueix al reconeixement de la Paraula encarnada d’aquells que en virtut de la gràcia han estat cridats segons l’aprovació divina.
Déu es converteix en un home perfecte, sense canviar res del que és propi de la naturalesa humana, si el traiem, volem dir pecat, que, a més, no li pertany. Es converteix en home per provocar el llaminer i impacient drac infernal per devorar la seva presa que és la humanitat de Crist. De fet, Crist li dóna la carn per menjar. Però aquella carn es va haver de convertir en verí per al dimoni. La carn va enderrocar totalment el monstre amb el poder de la divinitat que s’hi amagava. Per a la naturalesa humana, en canvi, hauria estat el remei, perquè l’hauria tornat a la gràcia original amb la força de la divinitat que hi era present.
Perquè de la mateixa manera que el drac, després d’haver inculcat el seu verí a l’arbre de la ciència, havia arruïnat la humanitat, fent-los tastar, també el mateix, presumint de devorar la carn del Senyor, va ser arruïnat i desposseït pel poder de la divinitat que era en ell.
Però el gran misteri de l’encarnació divina continua sent un misteri. De fet, com pot la Paraula, que amb la seva persona és essencialment en la carn, ser al mateix temps que una persona i essencialment tot en el Pare? Llavors, com pot una mateixa Paraula, totalment Déu per naturalesa, esdevenir totalment home per naturalesa? I això sense abdicar en absolut ni a la naturalesa divina, per la qual és Déu, ni a la nostra, per la qual es va fer home?
La fe només arriba a aquests misteris, que és la substància i la base d’aquestes coses que superen tota comprensió de la ment humana.