La meditació d’avui: veu d’un plor al desert

La veu d'un que crida al desert: "Prepareu el camí al Senyor, obriu el camí al nostre Déu al desert" (Is 40).
Declara obertament que les coses a què fa referència la profecia, és a dir, la vinguda de la glòria del Senyor i la manifestació a tota la humanitat de la salvació de Déu, no tindran lloc a Jerusalem, sinó al desert. I això es va aconseguir històricament i literalment quan Joan Baptista va predicar l’adveniment saludable de Déu al desert jordà, on es va manifestar la salvació de Déu. De fet, Crist i la seva glòria van aparèixer clarament a tothom quan, després del seu bateig, es van obrir els cels i l’Esperit Sant, que baixaven en forma de colom, s’enfonsaven sobre ell i ressonava la veu del Pare, que donava testimoni del Fill: «Aquest és el meu Fill estimat, en qui estic molt satisfet. Escolteu-lo "(Mt 17: 5).
Però tot això també s’ha d’entendre en sentit al·legòric. Déu estava a punt d’arribar a aquell desert, que sempre havia estat impermeable i inaccessible, que era la humanitat. De fet, aquest era un desert completament tancat al coneixement de Déu i barrat a tots els justos i profetes. Aquesta veu, però, ens obliga a obrir-hi un camí cap a la Paraula de Déu; mana netejar el desnivellat i abrupte terreny que hi condueix, de manera que, quan vingui, hi pugui entrar: prepareu el camí del Senyor (cf. Ml 3, 1).
La preparació és l’evangelització del món, és la gràcia reconfortant. Comunicen a la humanitat el coneixement de la salvació de Déu.
“Pugeu per una muntanya alta, vosaltres que porteu bones notícies a Sió; aixeca la veu amb força, tu que portes bones notícies a Jerusalem "(Is 40).
Abans es parlava de la veu que ressonava al desert, ara, amb aquestes expressions, al·ludim, d’una manera bastant pintoresca, als anunciants més immediats de la vinguda de Déu i de la seva mateixa vinguda. De fet, primer parlem de la profecia de Joan Baptista i després dels evangelitzadors.
Però, a què es refereix el Sió a què es refereixen aquestes paraules? Certament, el que abans es deia Jerusalem. De fet, també era una muntanya, com afirma l'Escriptura quan diu: "Muntanya Sion, on heu establert la vostra residència" (Sl 73: 2); i l'apòstol: "Heu vingut a la muntanya de Sió" (Heb 12:22). Però en un sentit superior, Sió, que dóna a conèixer l’arribada de Crist, és el cor dels apòstols, escollit entre la gent de la circumcisió.
Sí, això és, de fet, Sió i Jerusalem que va acollir la salvació de Déu i que es troba a la muntanya de Déu, es basa, és a dir, en l’única Paraula engendrada del Pare. Ell li mana pujar primer a una sublim muntanya i després anunciar la salvació de Déu.
De fet, quina figura és qui porta bones notícies si no les files dels evangelitzadors? I què significa evangelitzar si no és portar a tots els homes, i sobretot a les ciutats de Judà, les bones notícies de l’arribada de Crist a la terra?

d'Eusèbio, bisbe de Cesarèa