Medjugorje: Fabiola, devota i sexy, divideix els jutges del factor x

L’any passat la germana Cristina Scuccia havia triomfat al talent show “La veu d’Itàlia”; aquest any Fabiola Osorio es va presentar davant Skin, Mika, Elio i Fedez sense rebre el mateix èxit però desplaçant igualment als jutges per la frescor del seu testimoni cristià. Parlem amb aquest mexicà de 22 anys, la vida del qual canvia en un viatge a Medjugorje.

És possible donar testimoni de la fe, fins i tot a la televisió, en un programa lleuger i efímer? Per sort, sembla que és possible darrerament. El 2014, la germana Cristina Scuccia va tenir èxit al programa “La veu d’Itàlia” amb la recepció de tot el que el nostre Pare a tot un auditori. Tanmateix, la seva actuació va ser disputada per molts, a causa de la seva condició de dona consagrada. Aquest any, ho va fer un altre artista, una jove cantant mexicana de 22 anys, Fabiola Osorio, al programa X-Factor. En la breu presentació, que fan els participants, abans d’actuar, Fabiola va tenir l’atreviment d’afirmar que va conèixer el seu xicot a Medjugorje, desencadenant la hilaritat dels jutges. Després de l’actuació de la cantant, que va presentar la seva versió de Should Be All Night Long, d’AC / DC, un dels jurats va dir que estava sorprès que una noia dedicada a la Mare de Déu de Medjugorje pogués cantar una cançó, definida per ell. igual de sexy. Fabiola, que va dissipar l'estereotip del creient, fanàtic i vestit amb sac, va reiterar que no entenia per què un creient no pot ser també sexy. Va reiterar als jurats: "L'important és el que teniu al cor". Una gran prova de coratge i fe. Fabiola va tenir, després de la seva actuació, una forta influència en dos jurats Elio i Fedez, mentre que els altres dos, Mika i Skin, no estaven convençuts de la representació. Potser, perquè ho troben en part fora de context, serà pel que va dir sobre Medjugorje? No se sap, però, va ser exclosa de continuar la carrera. Una votació general, que no havia satisfet el públic present a la sala, que va contestar en veu alta el resultat de la votació. Fabiola va ser cridada de nou als escenaris i, després d’una segona prova de cant curta, va anul·lar el primer resultat de la votació, admès a la segona volta. Especifiquem que el cantant mexicà no va passar les altres rondes i posteriorment va ser eliminat de la competició. Promoguda, però amb totes les notes, pel seu coratge en donar testimoni de la seva fe. Vaig fer un seguiment i vaig arribar a Fabiola per telèfon per deixar-nos explicar la seva història.

- Hola Fabiola, vaig veure el vídeo de l'emissió, vas tenir molt de coratge a presentar-te com a devot a Medjugorje davant dels jurats. Parla'ns de tu mateix, de la teva història:

- Així que ... tot va començar quan vaig decidir fer un voluntariat a Medjugorje durant un any. Em sentia una mica buit per dins, al cor, faltava alguna cosa. Treballava com a cantant a Mèxic i estudiava disseny gràfic. Volia canviar d’humor, però també de vida. Així que vaig decidir marxar per anar a Medjugorje.

- No és un viatge turístic, pel que deies, buscaves la pau del teu cor. Un pelegrinatge de redescobriment de la Fe, per tant.

Per aquest motiu, el viatge va ser molt aventurer i ple d’esdeveniments inesperats, fins i tot no agradables. A la meva escala a França, la policia em va demanar de veure el meu bitllet de tornada, el tenia, però va ser un any després. Van pensar que volia quedar-me a França per treballar, així que em van empresonar. Cinc dies de presó, esperant el judici. Vaig explicar la meva situació. Que volia anar a Medjugorje a ser voluntari, que volia conèixer més la Mare de Déu, perquè no tenia tanta fe en Ella, no em van creure i vaig acabar a la presó.

- Un començament, certament gens agradable, va aterrar a França i el va posar a la presó! Què va passar llavors?

El segon dia, em van portar a l’aeroport i em van dir que havia d’embarcar i tornar a Mèxic. No volia i m’hi vaig negar. Un home enorme, es va acostar a mi i va començar a cridar-me desagradablement com: ets dolent! ets aquí perquè et fa mal! Em van tornar a ficar a la presó, a una cel·la amb 14 persones més. La cel·la era petita, tothom plorava, alguns eren immigrants il·legals que fugien de la guerra. Tenia por, però per donar-me coratge vaig començar a cantar. Tenia por, també estava una mica enfadat, però Faith em va donar coratge, tenia Esperança dins meu!

- Dius que tenies por i que també et vas enfadar una mica, però vas començar a cantar! No sembla contraintuitiu?

Què podia fer! No depenia de mi, del que estava experimentant. No tenia res, em van treure totes les coses, només tenia la meva veu i ho vaig fer servir. Sabia cantar i fer riure als altres, sabia escoltar. Això ho vaig intentar per als meus companys de cel·la. Vaig entendre que ja no era important anar a Medjugorje, en aquell moment la meva missió era allà, a la presó amb aquella gent. En aquells dies vaig aprendre molt, i potser fins i tot ho vaig gaudir, encara que sembli estrany. Després de cinc dies que em van jutjar, no tenien res per acusar-me, de fet es van disculpar. Em van dir que tot estava en regla i em van deixar anar.

- Així que vas aconseguir marxar i vas anar a Medjugorje. Arribats allà, què va passar? Com vas viure aquesta experiència?

El dia que vaig arribar a Medjugorje, ho recordo molt bé. M'esperaven al castell de Nancy i Patrick, una còpia dels canadencs que dediquen la seva vida al servei de Déu i Maria. Vaig entrar a la cuina i hi havia Jospeh, el meu futur marit. De seguida vaig tenir molta fe en ell, semblava que algú amb qui podia parlar i vaig saltar.

Potser perquè no coneixia ningú i també estava una mica nerviós (riu). A Medjugorje la meva relació amb Déu es va fer més íntima. Em vaig trobar, sobretot en la feina diària. Em vaig sentir estimada i única. El meu desig sempre és estimar i sentir-me estimat, a la meva manera, fins i tot amb música. Joseph va ser el meu millor amic des del principi, però al cap d’una setmana se’n va anar. Jo, en canvi, hi vaig estar dos mesos més. Després vaig haver de marxar perquè l’ambaixada francesa no m’havia renovat el visat, havia de tornar a Mèxic. Em vaig quedar una setmana a Itàlia, va ser més fàcil per al meu vol de tornada. Jospeh em va acollir a casa dels seus pares, a la seva família vaig veure que Déu hi era i era important per a ells. A poc a poc em vaig enamorar d’ell, un noi amb un gran cor. Em vaig quedar a Itàlia només una setmana i després vaig agafar el vol de tornada a Mèxic. - La vostra història, però, no va acabar aquí, vaig veure que era present a X-Factor. Potser ni tan sols havia començat.

Al cap d’uns mesos, em va venir a veure a Mèxic. Durant la seva estada a la meva terra natal, vaig prendre la decisió de venir a Itàlia a estudiar. A Itàlia, vaig conèixer l’espectacle X-Factor, era la meva oportunitat de cantar en públic i em vaig inscriure.

Al cap d’un temps, em van trucar per a l’audició, de fet les audicions, perquè n’he fet moltes! Va ser una gran emoció per a mi! Jo estava a l’escenari davant dels quatre jutges Elio, Mika, Skin i Fedez i gairebé 3000 persones, que em miraven! Abans d’entrar a l’escenari, recordo que vaig fer una pregària al meu estil. Vaig parlar amb Déu i li vaig preguntar: "Permeteu-me que arribi a la gent amb el vostre Amor". La meva sorpresa més gran va ser que el públic va lluitar per mi, que no estiguessin d'acord amb el jurat, i que després els jurats em tornessin a cridar als escenaris. Va ser la meva millor experiència. La més bella que he viscut mai. Estic agraït a Déu, però molt agraït, per la vida que m’ha donat. Em va donar la gràcia d’entendre aquest regal seu. Un regal que no vaig demanar, però ell me’l va fer. Li estic agraït per aquest amor que m’ofereix cada dia. Agafa aquest regal seu i comparteix-lo amb els altres. Crec que, independentment de qui siguis, d’on vinguis, Déu actua a la teva vida. Déu és imaginatiu, la Mare de Déu em va cridar a Medjugorje i la meva vida ha canviat. Però et deixa lliure, si vols, et permet canviar la vida. La meva vida ha canviat perquè he permès que Déu hi entri. Si dius que sí, és capaç de fer miracles.

- No heu guanyat X-Factor, de fet al final us han eliminat, però heu aconseguit testificar la vostra fe, fins i tot en aquest entorn. Una gran victòria, però, que heu aconseguit, el vostre Jospeh, amb qui us heu casat pocs dies. El nostre desig, a més de tenir èxit com a cantant, és sobretot ser una bona mare de família cristiana, això és necessari. Gràcies!

Font: La Croce Quotidiano - novembre de 2015