Medjugorje: La nostra Senyora aconsella als visionaris què fer

Janko: Vicka, gairebé tothom sap que Nostra Senyora t’ha aconsellat prou sobre l’elecció del teu futur.
Vicka: Sí, mai no ho vam amagar.
Janko: Què li va dir?
Vicka: Va dir que seria bo consagrar-nos completament al Senyor. Per anar a un convent o alguna cosa així.
Janko: Això et va molestar?
Vicka: no ho sé. Depèn de cadascun de nosaltres.
Janko: Vau tenir temps per reflexionar?
Vicka: És clar que sí. Encara el tenim avui. Només l’Ivan, havia de decidir immediatament, perquè havia d’entrar immediatament al seminari, si volia.
Janko: Què passa amb ell?
Vicka: De debò va decidir immediatament.
Janko: I ja se n'ha anat?
Vicka: Sí, s’ha anat.
Janko: Potser seria millor si no es decidís amb tanta pressa. Perquè veiem que va quedar una mica confós després. [Va tenir algunes dificultats en els seus estudis, així que va tornar a casa].
Vicka: Sí, és veritat. Qui pot saber quins plans té Déu per a ell? Això no és fàcil d'entendre. Tu ho saps millor que jo.
Janko: D'acord, Vicka. I altres que heu decidit alguna cosa?
Vicka: Vam tenir temps. Encara ho tenim. Maria i jo vam decidir ben aviat el convent; i llavors veurem què vol Déu. Això encara no se sap.
Janko: Digue'm si us plau. Com va acceptar la Mare de Déu la seva decisió?
Vicka: Estava molt contenta. Poques vegades l’he vista tan contenta.
Janko: I què han decidit els altres, si no és un secret?
Vicka: Potser sí, potser no. Les decisions no les amaguen tant. Fins on sé, Ivanka i Mirjana no han decidit el convent. Potser encara s’ho pensen.
Janko: Ivanka també em va dir que no té aquesta intenció. A Mirjana sembla clar també. També sabem què volia fer amb Fra 'Tomislav el 10 de gener de 1983.
Vicka: L'important és que es mantingui bona i fidel a Déu.
Janko: És així. Però en sabeu alguna cosa de Jakov?
Vicka: És massa petita. Encara no s'ho pensa.
Janko: Vicka, està bé. Veurem la resta.