Els miracles de la MADONNA DELL'ARCO

El santuari de la Madonna dell'Arco i el culte popular que se li tributa formen part dels tres pols principals de la devoció mariana a Campània: Madonna del Rosario de Pompei, Madonna di Montevergine i Madonna dell'Arco.
L’inici del culte està lligat a un episodi ocorregut cap a mitjan segle XV; era un dilluns de Pasqua, el dia de l'anomenada "Pasquetta", que és el famós viatge fora de la ciutat del passat i prop de Pomigliano d'Arco, alguns joves jugaven en un camp de "malla de pilota", avui diria bols; a la vora del camp hi havia un edicle en què es pintava una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, però més adequadament es pintava sota un arc d’un aqüeducte; d'aquests arcs en surten els noms de Madonna dell'Arco i Pomigliano d'Arco.

En el transcurs del joc, la pilota va acabar contra un vell til·ler, les branques del qual cobrien parcialment la paret al fresc, el jugador que havia fallat el tir, pràcticament va perdre el joc; a l'altura de la seva ràbia, el jove va agafar la pilota i maleint violentament la va llançar contra la imatge sagrada, colpejant-la a la galta que va començar a sagnar.
La notícia del miracle es va estendre a la zona, arribant fins al comte de Sarno, un noble local, amb la tasca de "botxí"; darrere de la fúria de la gent, el comte va iniciar un judici contra el jove blasfemador, condemnant-lo a penjar.

La sentència es va executar immediatament i el jove va ser penjat del til·ler a prop del quiosc, però dues hores després, encara amb el cos penjant, es va assecar sota la mirada de la multitud desconcertada.
Aquest miraculós episodi va despertar el culte a la Madonna dell'Arco, que es va estendre immediatament pel sud d'Itàlia; multitud de fidels van acudir al lloc del miracle, per la qual cosa va ser necessari construir una capella amb les ofrenes dels fidels per protegir la imatge sagrada del mal temps.
Un segle després del 2 d'abril de 1589, va tenir lloc un segon prodigiós episodi, aquesta vegada va ser un dilluns després de Pasqua, ara consagrat a la festa de la Madonna dell'Arco i una dona anomenada Aurelia Del Prete, que de la propera S. Anastasia , ara un municipi al qual pertany la zona de la Madonna dell'Arco, anava a la capella per donar les gràcies a la Madonna, dissolent així el vot del seu marit, que havia estat curat d'una greu malaltia ocular.

Mentre avançava lentament entre la multitud de fidels, un porc que havia comprat a la fira se li va escapar de la mà, intentant agafar-lo, relliscant entre les cames de la gent, va tenir una reacció precipitada, va arribar davant de l’església. va llançar l'ex voto del marit, el va trepitjar maleint la imatge sagrada, qui l'havia pintada i qui l'adorava.
La multitud estava horroritzada, el seu marit va intentar inútilment aturar-la, amenaçant-la amb la caiguda dels peus, amb la qual havia profanat el vot a la Mare de Déu; les seves paraules eren profètiques, la desafortunada dona va començar a tenir dolors terribles als peus que s’inflaven i es van ennegrir visiblement.
A la nit entre el 20 i el 21 d'abril de 1590, la nit del Divendres Sant, "sense més dolor i sense gota de sang" es va desprendre un peu i durant el dia l'altre també. Els peus es van exhibir en una gàbia de ferro i encara són visibles al Santuari, perquè la gran ressonància de l’esdeveniment va portar una gran multitud de pelegrins, devots, curiosos, que els volien veure; les ofertes van arribar amb elles, es va fer necessari construir una gran església, de la qual s. Giovanni Leonardi del papa Climent VIII.
L'1 de maig de 1593 es va col·locar la primera pedra de l'actual santuari i els pares dominicans van prendre el relleu i encara el gestionen des de l'any següent. El temple es va construir al voltant de la capella de la Mare de Déu, que també va ser restaurada i embellida amb marbre, el 1621; la imatge posterior a aquestes obres va ser parcialment coberta per un marbre, de manera que durant tot aquest temps només va romandre visible la part superior del fresc, la meitat de la Verge amb el Nen; treballs molt recents han portat a la llum tota la imatge i a la veneració dels fidels.

Es van repetir diversos prodigis al voltant de l’efígie sagrada, que va començar a sagnar de nou el 1638 durant diversos dies, el 1675 es va veure envoltat d’estrelles, fenomen observat també pel papa Benet XIII.
El Santuari recull a les seves habitacions i a les parets, milers d’exvots de plata, però sobretot milers de tauletes votives pintades, que representen els miracles rebuts pels licitadors, que constitueixen, a més del testimoni de devoció, una visió històrica molt interessant. i costums dels segles passats.
El culte a la Madonna dell'Arco està recolzat per una devoció popular antiga, propagada per associacions laiques, repartides per tota la zona de Campània, però sobretot a Nàpols, els seus membres s'anomenen "battenti" o "fuients", és a dir, els que fugen, correr; les empreses d'aquests devots es diuen "paranze" i tenen una organització amb oficines, presidents, tresorers, abanderats i membres.
Tenen banderes, pancartes, vestides de blanc, homes, dones i nens, amb una faixa vermella i blava a l’espatlla, que els caracteritza. Organitzen pelegrinatges, generalment el dilluns de Pasqua, que a partir dels diversos llocs on tenen la seu, porten simulacres a les espatlles prou grans com per donar feina a trenta, quaranta homes i sempre tots a peu i a córrer, recorren molts km per convergir a el Santuari, molts són descalços; al llarg del camí es recullen ofrenes per al Santuari, cosa que han estat fent des de fa un parell de mesos, convertint en grups amb banderes, una banda musical i roba de devoció per als districtes, barris i carrers de ciutats i pobles.
Però si el santuari amb el grandiós convent dominicà annexat és el centre de culte, a molts carrers i racons de Nàpols i els pobles de Campània, han sorgit capelles, edicules, esglésies dedicades a la Madonna dell'Arco, que tothom té cura vetllar, cuidar i embellir, per tal de continuar la devoció durant tot l'any i prop de casa.
Oració
Oh Maria, acull-me sota el teu poderós Arc i protegeix-me! Invocat amb aquest títol durant més de cinc segles, ens expliqueu l’afecte obert i solemne de la Mare, el poder i la misericòrdia de Regina envers els afligits. Jo, ple de fe, així que t’invoco: estima’m com a mare, protegeix-me com a reina, alleuja els meus dolors, MercMisericordiós.