Mirjana de Medjugorje "La Mare de Déu em va mostrar el cel"

DP: Li entrega els deu secrets com Ivanka, però la Madonna li va dir: revelaràs els secrets a través d’un sacerdot. Com hem de tractar aquests secrets?
M: Fins i tot parlant d’aquests secrets, puc dir que la Mare de Déu està molt preocupada pels no creients, perquè diu que no saben el que els espera després de la mort. Ella ens diu que creiem, diu a tot el món, sentir Déu com el nostre Pare i Ella com la nostra Mare; i no tenir por de res dolent. I per aquest motiu sempre recomanes resar per als no creients: això és tot el que puc dir sobre secrets. Excepte que he de dir-li a un sacerdot deu dies abans del primer secret; al cap de les dues, posarem set dies i pa i aigua i tres dies abans que comenci el secret, li dirà al món que passarà i on. I així amb tots els secrets.

DP: En dius d’un en un, no tots alhora?
M: Sí, d’un en un.

DP: Em sembla que P. Tomislav va dir que els secrets es relacionen com en una cadena ...
M: No, no, els sacerdots i altres parlen d’això, però no puc dir res. Sí o no, o com .. Només puc dir que hem de pregar, res més. Només és important resar amb el cor. Orant amb la família.

DP: Què vols dir per resar? Ho dius amb una dolçor extraordinària ...

M: La nostra Senyora no demana gaire cosa. Només dius que tot el que reses, reses amb el cor i només això és important. En aquest temps demaneu oracions a la família, perquè molts joves no van a l'església, no volen sentir res sobre Déu, però creieu que és un pecat dels pares, perquè els nens han de créixer en la fe. Perquè els nens fan el que veuen que fan els seus pares i per això els pares han de resar amb els fills; que comencen quan són joves, no quan tinguin 20 o 30 anys. És massa tard. Després, quan tinguin 30 anys, només hauràs de pregar per ells.

DP: Aquí tenim gent jove, també hi ha seminaristes que s’estan convertint en sacerdots, missioners ...
M: La nostra Senyora demana que resi el rosari cada dia. Dius que no és gaire difícil creure, que Déu no demani gaire cosa: que preguem el rosari, que anem a l’església, que ens donem un dia per Déu i que fem dejuni. Per a la Madonna el dejuni només és pa i aigua, res més. Això és el que demana Déu.

DP: I amb aquesta oració i dejuni també podem aturar els desastres naturals i les guerres ... Per als visionaris no són el mateix. Les de Mirjana no es poden canviar.
M: Per a nosaltres sis (vidents) els secrets no són els mateixos perquè no parlem els uns dels altres sobre els secrets, però entenem que els nostres secrets no són els mateixos. Per aquesta raó, per exemple, Vicka diu que es poden canviar secrets amb les oracions i el dejuni, però el meu no es pot canviar.

DP: No es poden canviar els secrets que se li han confiat?
M: No, només quan la Mare de Déu em va donar el setè secret, em va impressionar una part d’aquest setè secret. Per això, vau dir que intentàveu canviar-ho, però havíeu de resar a Jesús, Déu, que també resà, però també necessitàvem resar. Vam resar molt i després, un cop, quan va venir, em va dir que aquesta part ha canviat, però que ja no és possible canviar els secrets, almenys els que tinc.

DP: A la pràctica, els secrets o alguns d’ells, com els de Fàtima, no són coses boniques. Aquí, però t’has casat, Ivanka també s’ha casat. Per a nosaltres és un motiu d’esperança: si estàs casat, hi ha esperança en tu. Si alguns secrets són dolents, vol dir que hi haurà patiment al mig del món. Malgrat això…
M: Mira, Ivanka i jo creiem molt en Déu i estem segurs que Déu no fa res de dolent. Enteneu, ho hem posat tot a les mans de Déu. Tot, no puc dir res més.

DP: Ni la mort ens fa por, si anem al cel ...
M: Sí, mira que no sigui tan difícil per a un creient morir, perquè vas a Déu, on et sents millor.

DP: Has vist el cel?
M: Només vaig veure dos-tres segons només el Cel i el Purgatori.

DP: (...) Quina impressió va tenir del cel?
M: Hi ha cares de gent, es veu que ho tenen tot, una llum, un content. Això em va tocar molt. Quan tanco els ulls sempre veig el feliços que són. No ho veu a la terra ... tenen una altra cara. Al purgatori ho veia tot blanc, com a Aràbia.

DP: com al desert?
M: Sí, he vist que la gent pateix alguna cosa, físicament. He vist que pateixen, però no he vist per què pateixen.

PD: La gent del cel és jove o vella?
M: Vaig dir que només veia dos o tres segons, però vaig veure que la gent té uns 30-35 anys. No n’he vist gaires, pocs. Però crec que tenen 30-35 anys.

DP: (...) Parli'ns de la reunió del 2 d'abril amb la Mare de Déu
M: Vam pregar diverses hores junts pels no creients.

DP: A quina hora va arribar?
M: Abans, cada dos del mes, sempre venia a les 11 del vespre, fins a les 3-4 del matí. En canvi, el 2 d'abril va venir a les 14 hores. Va durar fins a les 45, és la primera vegada que ve a la tarda. Estava sol a la casa i vaig sentir els mateixos símptomes que a la nit, quan va a punt de venir. Sentia que començava a suar, a estar nerviós, a pregar. I quan vaig començar a pregar, vaig sentir que ella també va pregar immediatament amb mi. No vam parlar de res, només vam pregar pels infidels.

DP: L’heu vist?
Aquesta vegada només ho he sentit.

DP: Una vegada, em vas dir: Nostra Senyora em va dir que et digués alguna cosa.
M: Sí, sobre els no creients. Quan parlem amb no creients no és just dir: per què no aneu a l'església? Cal anar a l’església, ha de resar ... En canvi, és necessari que vegin a través de la nostra vida que hi ha Déu, que la Mare de Déu hi és, que hem de pregar. Hem de donar exemple, no que parlem sempre.

DP: Per tant, les discussions no són necessàries, en necessiteu un exemple?
M: Només l’exemple.

DP: L’oració i el sacrifici, l’oració i el dejuni són les dues eines més fortes per ajudar o és suficient l’oració?
M: Tots dos van junts per mi, perquè la pregària és una cosa bonica, però el dejuni és una cosa petita que podem donar a Déu, és una petita creu que el nostre cos fa per Déu. recomanava la pregària per les ànimes del purgatori ...)

DP: Ara heu format una família, us heu casat. La Mare de Déu diu: aquest és l'any de la família. Com estàs transformant-te tu i el teu marit?

M: Ara preguem junts. A la Quaresma resàvem una mica més, els dies normals preguem un rosari i set regals, Glòria, perquè la Mare de Déu va dir que li agrada molt aquesta oració. Preguem això cada dia; Dimecres i divendres dejunem, cúpules tots els cristians que creuen en Déu.