Mirjana parla de la seva reunió amb Joan Pau II
Pregunteu a Mirjana per què coneixerem els secrets tres dies abans.
MIRJANA - Secrets ara. Els secrets són secrets, i crec que no som els que guardem [probablement en el sentit de “guardar” els secrets. Crec que Déu és qui guarda els secrets. Em prenc com a exemple. Els últims metges que em van examinar em van hipnotitzar; i, sota hipnosi, em van tornar al temps de les primeres aparicions a la màquina de la veritat. Aquesta història és molt llarga. Per escurçar: quan jo estava a la màquina de la veritat podien saber tot el que volien, però res sobre secrets. Per això crec que Déu és qui guarda secrets. El significat dels tres dies abans s’entendrà quan Déu ho digui. Però vull dir-vos una cosa: no us cregueu els que volen espantar-vos, perquè una Mare no va venir a la terra per destruir els seus fills, la Mare de Déu va venir a la terra per salvar els seus fills. Com pot triomfar el Cor de la Mare si es destrueixen els nens? Per això la fe veritable no és la fe que prové de la por; la veritable fe és la que prové de l’amor. Per això, us aconsello com a germana: poseu-vos en mans de la Mare de Déu i no us preocupeu per res, perquè la mare us ho pensarà tot.
Pregunta: Ens pots explicar alguna cosa sobre la teva trobada amb Joan Pau II?
MIRJANA - Va ser una trobada que no oblidaré mai en la meva vida. Vaig anar a San Pietro amb un sacerdot italià juntament amb els altres pelegrins. I el nostre Papa, sant Papa, va passar i va beneir tothom, i jo també, i se n'anava. Aquell sacerdot el va cridar dient-li: "Sant Pare, aquesta és Mirjana de Medjugorje". I va tornar de nou i em va donar la benedicció de nou. Així que li vaig dir al sacerdot: “No hi ha res a fer, creu que necessito una doble benedicció”. Més tard, a la tarda, vam rebre una carta amb una invitació per anar a Castel Gandolfo l'endemà. L'endemà al matí ens vam trobar: estàvem sols i enmig d'altres coses el nostre papa em va dir: “Si no fos Papa, ja hauria vingut a Medjugorje. Ho sé tot, ho segueixo tot. Protegiu Medjugorje perquè és esperança per al món sencer; i demanar als pelegrins que preguin per les meves intencions”. I, quan va morir el Papa, al cap d'uns mesos va venir aquí un amic del Papa que va voler romandre d'incògnit. Va portar les sabates del Papa i em va dir: “El Papa sempre va tenir moltes ganes de venir a Medjugorje. I li vaig dir en broma: si no hi vas, et posaré les sabates, així, de manera simbòlica, tu també caminaràs per aquella terra que tant estimes. Així que vaig haver de complir la meva promesa: vaig portar les sabates del Papa”.