Missatge del 2 d’agost a Mirjana, Nostra Senyora parla a Medjugorje

Benvolguts fills, he vingut amb les mans obertes per agafar-me a tots els meus abraçats sota la meva capa. Però no puc fer-ho fins que el vostre cor estigui ple de llums falses i ídols falsos. Netegeu-lo i doneu l’oportunitat als meus àngels de cantar al vostre cor. I en aquell moment et portaré sota el meu mantell i et donaré al meu fill una pau veritable felicitat. No esperis pels meus fills. Gràcies.

Un passatge de la Bíblia que ens pot ajudar a comprendre aquest missatge.

La saviesa 14,12-21
La invenció dels ídols va ser l’inici de la prostitució, el seu descobriment va donar vida a la corrupció. Al principi no existien ni existiran. Van entrar al món per la vanitat de l’home, motiu pel qual es va decretar un final ràpid per a ells. Un pare, consumit per un dol prematur, va ordenar una imatge del seu fill tan aviat segrestat, i va ser honorat com un déu que poc abans només era un difunt que va ordenar als seus empleats ritus de misteri i iniciació. Aleshores el mal costum, reforçat amb el temps, va ser observat com una llei. També es veneraven les estàtues per ordre dels sobirans: els súbdits, en no poder honrar-los en persona des de la distància, reproduïen l’aspecte llunyà amb art, feien una imatge visible del venerat rei, per afalagar zelosament l’absent, com si estigués present. A l’extensió del culte fins i tot entre aquells que no el coneixien, va impulsar l’ambició de l’artista. De fet, aquest últim, amb moltes ganes de complaure els poderosos, es va esforçar amb l'art de fer més bella la imatge; el poble, atret per la gràcia de l’obra, considerava l’objecte de culte aquell que poc abans s’honorava com a home. Això es va convertir en una amenaça per als vius, perquè els homes, víctimes de la desgràcia o de la tirania, van imposar un nom incomunicable sobre pedres o boscos.