La moral catòlica: els efectes de la llibertat i les opcions catòliques a la vida

Viure una vida immersa en les Benaurances requereix una vida viscuda en autèntica llibertat. A més, viure les Benaurances condueix a aquesta veritable llibertat. És una mena d’acció cíclica a la nostra vida. La veritable llibertat ens obre a les Benaurances i les Benaurances ens omplen de major llibertat per descobrir-les i viure-les.

Al cap i a la fi, què significa ser lliure? Massa sovint associem "llibertat" a "lliure albir". Creiem que som lliures quan fem el que volem, sempre que volem, perquè volem. Actualment, moltes cultures tenen un fort focus sobre la llibertat i els drets humans. Però aquesta atenció tan fàcilment condueix a una falsa sensació del que realment és la llibertat.

Llavors, què és la llibertat? La veritable llibertat no és la capacitat de fer el que volem; més aviat, és la capacitat de fer el que hauríem de fer. La veritable llibertat es troba en l'elecció conscient de fer la voluntat de Déu i, abraçant aquesta voluntat, viure d'acord amb la nostra dignitat.

És cert que Déu ens ha donat el lliure albir. Tenim la ment per conèixer la veritat i la voluntat d’estimar el bé. Per tant, tenim la capacitat de conèixer i prendre les nostres pròpies decisions morals, a diferència fins i tot dels animals més alts. Aquestes habilitats són regals sagrats que van al cor del que som. La ment ens distingirà de tota creació. Però aquest punt ha de ser molt clar: només en el correcte exercici del nostre intel·lecte i del nostre lliure albir aconseguim la veritable llibertat humana. I el contrari també és cert. Quan acceptem el pecat amb el nostre lliure albir, ens convertim en esclaus del pecat i la nostra dignitat es veu molt compromesa.

Quan ens enfrontem a una decisió moral, entren en joc molts factors per determinar la moralitat que escollim. El Catecisme identifica cinc factors que poden augmentar o disminuir la culpa que tenim pel que fem: 1) desconeixement; 2) Coacció; 3) Por; 4) factors psicològics; 5) Factors socials. Qualsevol d’aquests factors pot confondre’ns i, per tant, dificultar la nostra capacitat d’actuar correctament.

Per exemple, imagineu-vos una situació en què algú actua de forma immoral a causa d’alguna influència sobre ells fora del seu control. Potser estan plens de tanta por que reaccionen a partir d’aquesta por i actuen contràriament a la llei moral. La por pot confondre i enganyar fàcilment a una persona i provocar males decisions morals. O bé, per exemple, la persona que mai no va tenir l’avantatge d’explicar clarament la voluntat de Déu, sinó que, durant tota la seva vida, es van criar en un entorn que “predicava” un valor moral contrari. Ignoraven realment la veritat moral i, per tant, ignoren el fet que algunes de les seves accions són contràries a la llei moral.

En ambdues situacions, una persona pot actuar contràriament a la voluntat de Déu. Al mateix temps, però, a causa de factors aliens al seu control, pot no ser plenament responsable de les seves decisions equivocades. En definitiva, Déu és l’únic que coneix tots els detalls i els arreglarà.

Si volem ser realment lliures i volem prendre bones decisions a la vida, hem d’esforçar-nos per alliberar-nos de les pressions i temptacions que aquests factors ens imposen. Dit d’una altra manera, hem d’esforçar-nos per ser plenament conscients de les decisions morals que tenim al davant, per estar lliures d’ignorància, por i coercions i entendre i superar qualsevol influència psicològica o social que pugui entelar la nostra presa de decisions.

Es parlarà més sobre aquests temes en els propers capítols. De moment, només és important entendre que de vegades no som plenament responsables de les decisions equivocades que prenem, fins i tot si la decisió equivocada conserva el seu caràcter moral de bo o dolent. Hem de ser plenament conscients dels factors que intervenen en la nostra presa de decisions morals i, per tant, escollir el bé sobre el mal. A través de les nostres bones decisions, experimentem i augmentem la veritable llibertat que estem cridats a posseir, i també creixem en la dignitat que se'ns ha donat com a fills estimats de Déu.