Ofrena d'aliments en el budisme

Oferir menjar és un dels rituals més antics i habituals del budisme. Els monjos es donen menjar durant les rondes d’almoina i també s’ofereixen ritualment a deïtats tàntriques i fantasmes famolencs. Oferir menjar és un acte meritori que també ens recorda que no hem de ser llaminers ni egoistes.

Oferint almoina als monjos
Els primers monjos budistes no van construir monestirs. En canvi, eren captaires sense llar que demanaven tot el menjar. Les seves úniques possessions eren la túnica i el bol de mendicitat.

Avui en dia, en molts països predominantment de la Theravada, com Tailàndia, els monjos encara confien en rebre almoines per a la major part dels seus aliments. Els monjos surten dels monestirs a primera hora del matí. Caminen en un sol fitxer, el primer més vell, portant les seves almoines davant. Els laics els esperen, de vegades de genolls, i col·loquen menjar, flors o pals d’encens als bols. Les dones han de tenir cura de no tocar els monjos.

Els monjos no parlen, ni tan sols per donar les gràcies. Donar almoines no es considera una caritat. Donar i rebre almoines crea una connexió espiritual entre les comunitats monàstiques i laiques. Els laics tenen la responsabilitat de donar suport físicament als monjos, i els monjos tenen l’obligació de donar suport espiritual a la comunitat.

La pràctica de la mendicitat ha desaparegut sobretot als països de Mahayana, tot i que al Japó els monjos periòdicament fan takuhatsu, "petició" (taku) "amb bols" (hatsu). De vegades, els monjos reciten sutres a canvi de donacions. Els monjos zen poden sortir en grups reduïts cantant "Ho" (dharma) mentre caminen, indicant que porten el dharma.

Els monjos que practiquen takuhatsu porten barrets de palla grans que tapen parcialment la seva cara. Els barrets també impedeixen veure la cara dels qui els donen almoina. No hi ha donant ni receptor; només donar i rebre. Això purifica l’acte de donar i rebre.

Altres ofertes de menjar
Les ofertes d'aliments cerimonials també són una pràctica habitual al budisme. Els rituals i les doctrines precises que hi ha darrere difereixen d’una escola a una altra. El menjar es pot deixar senzill i tranquil sobre un altar, amb un petit arc, o bé elaborats cants i postracions completes podrien acompanyar l’ofrena. Tanmateix, es fa, com passa amb les almoines donades als monjos, oferir menjar a un altar és un acte de connexió amb el món espiritual. També és un mitjà per alliberar l’egoisme i obrir el cor a les necessitats dels altres.

És una pràctica habitual al Zen fer ofrenes de menjar a fantasmes famolencs. Durant els àpats formals durant el sesshin, es passarà o es portarà un bol de ofrena a cada persona que estigui a punt de prendre el menjar. Cadascú treu un petit tros de menjar del seu bol, el toca al front i el col·loca al bol d’ofrena. A continuació, la copa es col·loca cerimonialment a l’altar.

Els fantasmes famolencs representen tota la nostra cobdícia, set i afecció, cosa que ens uneix als nostres dolors i decepcions. En regalar alguna cosa que desitgem, ens separem del nostre aferrament i necessitem pensar en els altres.

Finalment, el menjar ofert es deixa fora per a les aus i la vida salvatge.