Om és el símbol hindú de l’absolut

L’objectiu que declaren tots els Vedas, cap al qual apunten totes les austeritats i que els homes desitgen quan porten la vida de la continència ... és Om. Aquesta síl·laba Om és realment Brahman. Qualsevol que conegui aquesta síl·laba aconsegueix tot el que vol. Aquest és el millor suport; aquest és el màxim suport. Qualsevol persona que sàpiga que aquest suport és venerat al món de Brahma.

• Katha Upanishad I

La síl·laba "Om" o "Aum" té una importància fonamental en l'hinduisme. Aquest símbol és una síl·laba sagrada que representa Brahman, l’absolut impersonal de l’hinduisme: omnipotent, omnipresent i font de tota existència manifesta. Brahman, per si sol, és incomprensible, de manera que és imprescindible una mena de símbol per ajudar-nos a conceptualitzar allò incognoscible. Om, per tant, representa tant els aspectes no manifestats (nirguna) com els manifests (saguna) de Déu. Per això s’anomena pranava, que significa que impregna la vida i passa pel nostre prana o alè.

Om a la vida quotidiana hindú
Tot i que Om simbolitza els conceptes més profunds de la creença hindú, la majoria dels seguidors de l’hinduisme l’utilitzen diàriament. Molts hindús comencen el seu dia o qualsevol feina o viatge dient Om. El símbol sagrat es troba sovint al capçal de les cartes, al començament dels treballs d’examen, etc. Molts hindús, com a expressió de la perfecció espiritual, porten el signe d’Om com a penjoll. Aquest símbol està consagrat a tots els temples hindús i d’una forma o altra als santuaris familiars.

Curiosament, un nadó acabat de néixer s’inaugura al món amb aquest sagrat signe. Després del naixement, el nadó es purifica ritualment i la síl·laba sagrada Om s’escriu a la llengua amb mel. Per tant, és des del moment del naixement que la síl·laba Om s’introdueix a la vida d’un hindú, i sempre queda amb ell com a símbol de pietat durant la resta de la seva vida. Om també és un símbol popular utilitzat en l'art corporal i els tatuatges contemporanis.

La síl·laba eterna
Segons el Mandukya Upanishad:

Om és l'única síl·laba eterna de la qual només existeix el desenvolupament. El passat, el present i el futur estan inclosos en aquest so i tot allò que existeix més enllà de les tres formes de temps hi està implícit.

La música d’Om
Per als hindús, Om no és exactament una paraula, sinó una entonació. Igual que la música, transcendeix les barreres de l’edat, la raça, la cultura i fins i tot les espècies. Està format per tres lletres sànscrites, aa, au i ma que, combinades entre elles, produeixen el so "Aum" o "Om". Per als hindús, es creu que és el so bàsic del món i que conté tots els altres sons del seu interior. És un mantra o pregària per si mateix i, quan es repeteix amb l’entonació correcta, pot ressonar per tot el cos de manera que el so entri al centre de l’ésser, l’atman o l’ànima.

Hi ha harmonia, pau i felicitat en aquest so senzill però profundament filosòfic. Segons el Bhagavad Gita, en fer vibrar la síl·laba sagrada Om, la combinació suprema de lletres, mentre contempla la Suprema Personalitat de la Divinitat i abandona el seu cos, un creient assolirà certament el més alt estat d’eternitat “apàtrida”.

El poder d’Om és paradoxal i doble. D’una banda, projecta la ment més enllà de l’immediat cap a un estat metafísic abstracte i inexpressable. D'altra banda, però, porta l'absolut a un nivell més tangible i complet. Inclou tots els potencials i possibilitats; és tot el que hi havia, és o ha de ser.

Om a la pràctica
Quan cantem Om durant la meditació, creem dins nostre una vibració que sintonitza amb la vibració còsmica i comencem a pensar universalment. El silenci momentani entre cada cançó es fa palpable. La ment es mou entre els contraris del so i el silenci fins que el so deixa d’existir. En el silenci que segueix, fins i tot el pensament d’Om s’extingeix i ja no hi ha ni tan sols la presència del pensament per interrompre la consciència pura.

Aquest és l'estat de trànsit, en què la ment i l'intel·lecte es transcendeixen a mesura que l'individu es fusiona amb el Jo infinit en un moment piadós de realització absoluta. És un moment en què els petits assumptes mundans es perden en el desig i l’experiència de l’universal. Tal és el poder incommensurable d’Om.