El pare Livio explica el significat de Medjugorje i el pontificat de Joan Pau II

La significació eclesial de Medjugorje adquireix una importància encara més gran a la llum del pontificat de Joan Pau II, que té una connotació mariana, com no havia passat mai abans en la història de l'Església. L'atac, del qual el Sant Pare va ser víctima el 13 de maig de 1981, vincula especialment la seva persona a Fàtima. El gest que va fer ell per anar en pelegrinatge a la Cova da Iria per lliurar la bala de la qual havia estat colpejat a la Madonna, indica la convicció del Papa que s'havia salvat de la intervenció materna de Maria. En un cert sentit es pot dir que, després d’haver obtingut la salvació del Sant Pare de Déu, el pontificat, a partir d’aquell 13 de maig, va estar més que mai sota la llum i la guia de la Mare de Déu i Església.

Però és precisament el mes següent a l’atac, el 24 de juny de 1981, la festa de Sant Joan Baptista, que comencen les aparicions de la reina de la pau a Medjugorje. Des d’aleshores, és com si la Santa Verge hagi acompanyat la incansable acció apostòlica del Successor de Pere, cridant els homes perduts pels camins del mal cap a la conversió, despertant la fe falpitant de molts cristians i conduint-los, amb paciència infinita, al cor mateix de la L’experiència cristiana, mitjançant l’oració i la pràctica dels sagraments. Fins i tot algunes de les iniciatives pastorals més reeixides d’aquest pontificat, com el Dia Mundial de la Joventut i el de les famílies, han rebut una inspiració i un impuls extraordinaris de Medjugorje.

I no obstant això, la mateixa Reina de la Pau, en un missatge del 25 d'agost de 1991, va lligar Medjugorje a Fàtima. La nostra Senyora demana la nostra ajuda perquè es pugui complir tot allò que desitgi segons els secrets iniciats a Fàtima, es tracta de la conversió del món a Déu, la pau divina que vindrà com a conseqüència i la salvació eterna de les ànimes. La Mare de Déu tanca el missatge instant-nos a comprendre la importància de la seva vinguda i la gravetat de la situació. Aleshores conclou: «Vull salvar totes les ànimes i oferir-les a Déu. Per això, preguem, per tal que tot allò que comenci es pugui concretar».

Amb aquest missatge la Verge abraça el darrer segle del segon mil·lenni. Temps de foscor i guerres fratricides, persecucions i martiri, en què, però, Maria obre els braços materns. Joan Pau II forma part d’aquest projecte com a papa de Maria. És el realitzador per excel·lència del projecte Marian. La mateixa caiguda del comunisme i la consegüent llibertat religiosa als països de l’Europa de l’Est, en especial Rússia, seria incomprensible sense la seva actuació valenta i la força moral que emana de la seva figura. A Fàtima, la Mare de Déu havia anunciat el triomf del seu Cor immaculat, al final d'un llarg temps d'errors i guerres. Podem dir que això està passant? No és fàcil llegir els signes dels temps. Tanmateix, és admirable assenyalar que, amb l’inici del tercer mil·lenni, és cap a aquest objectiu que la reina de la pau gira la nostra mirada demanant la nostra ajuda. Dius que és impacient que el nou món de la pau es faci realitat i que la humanitat gaudeixi aviat de la primavera. Però precisament perquè es materialitza aquesta meravellosa utopia, John Paul TI va consagrar el nou mil·lenni a Maria, de manera que els homes, havent arribat a la cruïlla de la seva història, trien el camí de la vida i no de la mort, el camí de la pau i no de la destrucció.

Podria haver-hi una convergència d'objectius més singular entre la Mare de l'Església i la Successora de Pere? Joan Pau II va portar l'Església al llindar del tercer mil·lenni. Abans d’entrar, però, aquell 7 d’octubre del 2000, davant de l’estàtua de la Mare de Déu de Fàtima, va voler consagrar-la al seu Cor immaculat. Podem dir que serà el mil·lenni de Maria? Els nostres fills veuran inundar la terra els rius de la pau divina? Dependrà molt de la nostra resposta en aquest temps de gràcia de la permanència de la Mare de Déu entre nosaltres.